La paraula «indulgència» prové del llatí «indulgentia»; es formà amb l'afegiment del sufix qualitatiu «-entia» al verb «indulgere», que tenia el significat de 'ser comprensiu amb les faltes comeses per algú'. Ja des de temps molt antics, el concepte de «indulgència» està estretament lligat a la teologia catòlica. La indulgència no absol per ella mateixa dels pecats comesos; és només un recurs per a eximir del compliment de les penes imposades per la mateixa Església.
En alguns casos, la penitència es limitava a l'obligació de resar unes oracions o a complir un determinat ritual, com ara fer un determinat pelegrinatge amb l'objecte de purificar l'ànima. Però, en altres, la indulgència es concedia a canvi de cedir a l'Església uns determinats béns materials. Per la seua significació històrica, cal destacar que, durant més d'un segle —de 1506 a 1626—, els papes concediren indulgències a tots aquells que contribuïren a finançar la construcció de la basílica de Sant Pere a Roma. Este tràfic econòmic a compte de la concessió d'indulgències constituí un dels motius que induïren Martí Luter a rebel·lar-se contra l'autoritat papal i a mamprendre la Reforma protestant.
