La paraula «armari» prové del llatí «armarium»; s'havia format afegint el sufix «-arium» (que aportava el significat de 'continent d'un conjunt de coses') a la paraula «arma». L'«armari» era, per tant, el 'lloc a on es guardaven les armes', si bé la paraula «arma» no tenia originàriament el significat que li atribuïm en l'actualitat. Era una forma de plural neutre derivada de «ars», 'art', que s'usava per a designar tots els artefactes que tenien alguna utilitat, no sols defensiva, per a poder realitzar qualsevol activitat.
En l'ús que fan els nostres escriptors clàssics de la paraula «armari» ja es constata un significat semblant al que té actualment per a nosaltres esta veu: «és tancat l'armari hon són tancats aquells que dins entraren», escrivia enigmàticament el poeta Ausiàs March l'any 1425. I, per llei natural, tot el que entra en algun lloc ha de poder eixir-ne després.
Però l'expressió «eixir de l'armari», que actualment s'usa per a indicar que algú ha manifestat obertament la seua orientació sexual, no prové, naturalment, d'Ausiàs March; en realitat, és una traducció moderna, i literal, de l'expressió anglesa «to come out of the closet». Per a entendre bé el significat d'esta expressió, cal apuntar que «closet», a més de «armari», originàriament al·ludia al que ara en diem «vàter»; este sentit, de fet, encara està present en l’abreviatura W. C. (Water Closet). Però, abans de dir-li «vàter», esta dependència també era coneguda amb el nom de «retret». Segurament, esta denominació pot ajudar a fer més comprensible el canvi semàntic que s’ha operat en l’expressió «eixir de l’armari», perquè en anglés «closet» també s’usava figuradament per a referir-se a eixe espai de privacitat a on cada u fa el que vol sense haver de donar compte a ningú. Com és el cas de la sexualitat.
