El «forment» és la denominació que rep una planta de la família de les gramínies (que inclou el blat, la dacsa, l’arròs, l’ordi, la civada... i moltes altres). Actualment, en les comarques en què es manté viva esta paraula es designa la mateixa varietat de cereal que en altres comarques es coneix amb el nom de «blat»; però, antigament, la distinció entre «blat» i «forment» era general per tot arreu. En el «Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina», per il·lustrar-ho amb un exemple, es fa constar que «Pere de Rocaffort [...] no reebé la dita comanda del blat»; però, contradient eixa afirmació, un testimoni afirmava que havia vist ficar «blat en casa sua, [així com] forment e ordi». Sembla que, efectivament, el mot «forment» s’usava per a designar una varietat concreta d’este cereal especialment valorada, el «blat candial» (o «seixa»), coneguda encara actualment en francés amb el nom de «froment»: «la meilleure et la plus fine qualité de cette céréale».
Estes paraules, tant la francesa com la valenciana, provenen del llatí «frūmĕntum», i estan relacionades etimològicament amb moltes altres veus del nostre lèxic comú, com ara «fruit», «disfrutar», «fruïció», «fructífer» o «frugal»
Molt probablement, esta consciència del valor del «forment» respecte a altres varietats ha fet que es mantinga viva l’expressió «de forment, ni un gra», usada per a indicar que, a pesar de les aparences —creades artificiosament amb paraules altisonants buides de contingut—, alguna cosa no té substància: «Molts estudis, sí!, però, de forment, ni un gra…», escriu Encarna Sant-Celoni en la seua novel·la Al cor, la quimereta.
