Els neologismes sorgixen per a designar noves realitats. Però estes realitats no són necessàriament objectes que abans no existien; a vegades, són el resultat d'una mirada original —que analitza una vella realitat des d'una perspectiva diferent— la que ocasiona la necessitat d'encunyar un nou terme que aporta un significat nou. Eixe és el cas del verb «minoritzar» i dels mots que en deriven, siga el substantiu «minorització» o l'adjectiu «minoritzat», generat a partir de la forma de participi del verb.
És precisament esta forma adjectiva, aplicada a la llengua, la que presenta una major freqüència d'ús social. Conforma ja un sintagma indestriable. Una «llengua minoritzada» és, efectivament, aquella que ha patit marginació, persecució o, fins i tot, prohibició de ser usada en el seu àmbit d'expressió natural en algun moment de la seua història. Es tracta d'un concepte diferent del de «llengua minoritària», amb què sovint es confon. Este altre concepte servix per a referir-se a una llengua que, dins del territori d'un Estat, els seus parlants constituïxen un grup numèricament inferior a la resta de la població de l'Estat. En un cas, el de «llengua minoritzada», servix per a enquadrar una llengua en un context històric, sobretot per a parlar de dret i de política, mentre que en el cas de «llengua minoritària» és una referència que se situa estrictament en l'àmbit de la demografia.
