La paraula «repunt» és antiga. Ja apareix documentada en el «Diccionari de rims» de Jaume March, cavaller que, tot i haver nascut a Barcelona l'any 1300, fou senyor d'Albalat i jurat de la ciutat de València. La veu «repunt» s'havia format per la combinació del prefix «re-», que indica la repetició d'una acció, i el substantiu «punt», que, entre altres significats, transmet bàsicament la idea de senyal diminut en la superfície d'una cosa.

Però, ja des dels seus inicis, el mot «repunt» s'ha utilitzat per a fer referència a una operació de costura que consistix a tornar a passar l'agulla cap arrere després de cada punt, a fi de ficar el fil en el mateix lloc per a on s'havia passat abans, fent així un cosit més reforçat. Extrapolant este significat bàsic a un pla figurat, en valencià tenim també l'expressió «tindre l'ànima cosida a repunt», usada per a indicar que algú té molta energia i vitalitat.

El vocable «repunt» es fa servir també en economia per a referir-se a una pujada puntual de les cotitzacions de la borsa o del valor de qualsevol altra variable econòmica. I, finalment —i això és ara el més preocupant—, en referència a l'augment de la incidència d'una malaltia produït després d'una fase de disminució.

Més informació...