Amb la paraula «botelló» es fa referència a una trobada informal en un espai públic a l'aire lliure, generalment de jóvens i de nit, per a consumir begudes alcohòliques —adquirides prèviament en comerços—, escoltar música i parlar. Es tracta d'una pràctica que començà a aparéixer en algunes ciutats espanyoles a finals del segle XX i que ha anat escampant-se fins a popularitzar-se per tot arreu.
La paraula «botelló» és una adaptació de la forma castellana «botellón», resultat de combinar el sufix «-ón», de caràcter augmentatiu, amb la paraula «botella», cosa que ha fet dubtar sobre la seua genuïnitat en valencià. El mot originari és, efectivament, castellà, de la mateixa manera que «meeting», per exemple —que designa un altre tipus de reunió, esta de caràcter polític—, és d'origen anglés. Però, tant en un cas com en l'altre, els parlants han optat per adoptar formes lèxiques procedents d'altres llengües que designen realitats noves, i adaptar-les després a les pròpies estructures lingüístiques. Amb criteris semblants, la mateixa terminació «-on» s'ha adaptat a «-o» en moltes altres paraules procedents igualment d'altres llengües, com és el cas, per exemple, de «camió» i «pantaló» (procedents del francés« camion» i «pantalon», respectivament), o «barracó», «medalló», «mascaró» i «caixó» (adaptades també, almenys en certs sentits, de les formes equivalents castellanes acabades en «-ón»).
