La paraula «contuberni» està carregada de connotacions negatives. Actualment se sol usar per a referir-se a un grup de persones que s'alien amb fins il·lícits; o, si més no, amb propòsits qüestionables des de la perspectiva de qui així qualifica els fets. El contuberni més famós és segurament l'anomenat «contuberni judeomaçònic». Esta denominació s'encunyà arran de la concessió de la nacionalitat francesa als jueus d'Algèria en 1871 pel ministre francés de Justícia Adolphe Crémieux, que era alhora jueu i francmaçó. A partir d'este fet, sovint s'ha usat la paraula «contuberni» per a al·ludir a qualsevol classe d'aliança entre persones o grups amb pocs interessos en comú a qui s'atribuïxen inconfessables motivacions.
Però l'origen de la paraula «contuberni» té un caràcter ben diferent. Prové del llatí «contubernium», i s'havia format per la combinació del prefix «con-», que significa 'en comú' (present, per exemple, en «conviure»), i «tubernium», veu derivada de «taberna», amb què es feia referència originàriament a una cabanya construïda provisionalment en els campaments de l'exèrcit romà, a on dormien huit soldats. Esta convivència íntima dels soldats facilitava —se suposa— la gestació de conxorxes. I d'esta idea difusa deriven tots els contubernis que han vingut després.
