Un dels temes que han copat l'actualitat informativa en els últims temps és la instauració d'un salari mínim vital. Segurament, encara en sentirem parlar molt. Però, siga com siga, per a entendre millor el debat, pot resultar útil conéixer els orígens de la paraula «salari». Prové del llatí «salarium», mot que s'havia format per derivació de «sal». I és que el «salarium», en temps de l'antiga Roma, al·ludia a la ració de sal que es donava als soldats —en particular als legionaris— com a retribució per la seua participació en campanyes bèl·liques. La sal era un producte de summa importància. No sols s'usava per a condimentar i preservar els aliments, sinó també com a antisèptic o, en certs rituals funeraris, per a honrar els difunts. La sal, en última instància, per tots estos valors, passà a usar-se com a recurs d'intercanvi de béns i servicis; d'ací prové l'expressió «salarium argentum», usada en certes èpoques, que podria traduir-se per 'diners de sal'.
Partint d'esta última funció, amb el temps la paraula «salari» passà a usar-se de manera generalitzada per a referir-se a qualsevol contraprestació dinerària que un treballador rep periòdicament d'un ocupador a canvi del treball realitzat.
