L'«autumne» és un dels noms que servixen per a designar l'estació de l'any situada entre l'estiu i l'hivern. És un període de transició entre la calor i el fred. El paisatge es transforma a poc a poc: la llum radiant de l'estiu s'esvaïx; les fulles verdes dels arbres adquirixen tonalitats grogues, o rogenques, o amarronades, fins que cauen a terra.
Astronòmicament, l'autumne comença en el segon equinocci de l'any, quan el dia i la nit tenen exactament la mateixa duració —i que enguany es produirà hui mateix, el dia 22 de setembre, exactament a les 21.21 hores— i acaba en el solstici d'hivern —que tindrà lloc el pròxim 21 de desembre—.
Convé aclarir que la paraula «autumne» és una forma culta; actualment no es diu enlloc espontàniament. Però sí que tenia un ús prou habitual en l'antiguitat. Sant Vicent Ferrer explicava en un dels seus sermons que la «l'estiu produeix flors, fulles e fruyts; en lo autumpne dexe-les». I també molts escriptors contemporanis han recorregut a este vocable: «Un autumne de corfes de paraules», escrivia Vicent Andrés Estellés.
Prové del llatí «autumnus», i amb poques variacions ha anat calant en moltes llengües del nostre entorn per a designar este període de l'any: en francés ha quedat com a «automne», que l'anglés adaptà com a «autumn»; en italià es diu, de manera semblant, «autunno»; en portugués i en castellà ha desembocat en «outono» i «otoño», respectivament.
