Pareix que un núvol de sofre, procedent de les emissions del volcà que ha entrat en erupció en l'illa de La Palma, pot arribar a la Comunitat Valenciana. Almenys, això és el que preveu Aemet (l'Agència Estatal de Meteorologia). El «sofre» és un no-metall de color groc —que a voltes també presenta, segons el grau d'oxidació, tonalitats amarronades— que es troba de manera natural en les regions volcàniques. Desprén una olor intensa molt característica.

Els antics egipcis l'usaven per a purificar els temples, i els romans, per a protegir les seues cases contra els mals esperits. O això es pensaven. Durant l'Edat Mitjana, el sofre s'associà al dimoni. Lògic si es té en compte que, segons les creences dominants de l'època, els volcans eren la porta d'accés a l'avern. En la mateixa Bíblia hi ha referències recurrents al poder destructor del sofre. En el Gènesi es narra que, «Quan el sol eixia, Lot va arribar a Sóar, i a l'instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra».

En l'actualitat, amb coneixements més exactes i, sobretot, amb mentalitat més pragmàtica, el sofre s'usa com a fertilitzant, així com per a la fabricació de pólvora, fòsfors, laxants, insecticides i en multitud de processos industrials.

La paraula «sofre» prové del llatí «sulphur», Del mateix ètim hem anat creat molts altres derivats: «sufur», «sulfat», «sulfit», «sulfúric», «sulfamida»... La química ha contribuït a desfer molts mites.

Més informació...