Un volcà pot adoptar formes molt diverses. Tot depén de la seua orogènesi. Però, en general, sol formar una muntanya amb una obertura en la part superior (un cim truncat anomenat «cràter»), per la qual emergixen gasos i materials en estat de fusió (el «magma») procedents de l'interior del nucli terrestre. L'ascens del magma té lloc generalment en episodis violents (coneguts com a «erupcions volcàniques») a causa dels gasos interiors que els llancen cap amunt. A l'eixir a l'exterior, la lava discorre pels vessants de la muntanya fins que se solidifica; estos rius de foc reben el nom de «colades».

En el planeta Terra hi ha actualment més de 1.500 volcans actius, però el fons submarí n'està ple: més de 55.000 fosses connecten la superfície de la crosta terrestre amb l'interior. El planeta està viu, i el regne mineral es troba en plena efervescència.

Des de ben antic, els hòmens han intentat comprendre estos fenòmens de la naturalesa recorrent a explicacions mitològiques, com a expressió de la ira dels déus. La paraula «volcà» prové de l'illa Vulcano, situada al sud-est de la costa d'Itàlia, que forma part de l'arxipèleg de les Eòlies, prop de Sicília. A causa de la freqüència de les activitats eruptives en esta illa, els romans creien que el déu Vulcà, fill de Júpiter i Juno, tenia allí la seua farga, que utilitzava per a forjar el ferro i crear armes.

Més informació...