La «nostàlgia» és un terme encunyat per Jean-Jacques Harder en 1688, quan, amb tan sols 19 anys, presentà una tesi en la Facultat de Medicina de la Universitat de Basilea titulada «Dissertatio medica de nostalgia oder Heimweh», per a referir-se al sentiment de pena que experimenten algunes persones per haver perdut els seus vincles familiars, els amics o qualsevol altra cosa que associen a un estat de felicitat. Harder utilitzà la paraula «nostàlgia» per a intentar explicar una dolença observada en alguns soldats suïssos que havien de participar en campanyes bèl·liques, lluny de la casa familiar. Era l'enyorança d'un paradís perdut, sovint idealitzat romànticament per contrast amb una realitat fortament desagradable. Harder creà la paraula recorrent al grec clàssic: «nostàlgia» era, efectivament, el resultat de juxtaposar «nóstos», que significa 'retorn', i «álgos», que ha donat lloc en les llengües romàniques al sufix «-àlgia», 'dolor', i que està present en molts termes del vocabulari mèdic, com ara «cefalàlgia» o «neuràlgia». Era un mot inspirat en l'«Odissea», concretament en l'anhel d'Homer de tornar a Ítaca i recuperar així la seua relació amb Penèlope després de la seua marxa a Troia.
Encara que la nostàlgia sovint s'associa a sentiments negatius, actualment es considera que també pot provocar efectes positius en l'estat d'ànim de certes persones, en tant que els ajuda, a través de l'evocació del passat, a desenvolupar emocions positives que contraresten un estat de tristor, produït per la sensació de soledat i de falta de vincles socials.
