Els primers textos valencians a on apareix usada la paraula «hispanitat» són de la dècada dels huitanta del segle XX. Fou concretament Joan Fuster qui, en una reflexió sobre «La vella i atordida Europa», feia referència a la «hispanitat», al·ludint a la idea subjacent d'un imperi perdut. La creació del concepte «hispanitat» apunta, efectivament, en eixa direcció, sense que necessàriament s'haja d'entendre en termes de nostàlgia imperial. La llengua compartida, i la cultura que en deriva, és segurament el vincle d'unió que perdura després de la desaparició de les estructures politicoadministratives d'un imperi.
I no és tampoc un sentiment propi i exclusiu de la comunitat hispana. En realitat, el terme «hispanitat» és un calc conceptual del mot «francophonie», que s'havia creat a començaments del segle XX. En valencià, per una altra banda, també tenim, amb un significat en part equivalent, els termes «valencianitat» i «catalanitat». En portugués també existix el terme «lusitanidade». I, sense que estiguen incorporats en el diccionari, també es pot constatar l'existència d'altres termes semblants, com ara «arabitat» o «germanitat» (en referència als sentiments identitaris de pertinença a un país de parla àrab o alemanya, respectivament).
