Hi ha paraules que, per motius diversos, es posen de moda i, de sobte, invadixen les planes dels diaris o els debats dels mitjans de comunicació audiovisuals. Sovint designen problemes nous. O, potser, no tan nous. Però, al no disposar d'una paraula específica per a referir-nos-hi, no es té una clara percepció del problema. El terme «gentrificació» pot servir per a il·lustrar este fenomen. Es tracta d'una adaptació de l'anglicisme «gentrification», que en certs contextos es pot traduir també per «ennobliment».
La paraula ens resulta estranya. Però, pouant en els orígens, en podrem comprendre millor el significat. En anglés, es formà per derivació de «gentry», amb què es designa una classe social acomodada que no pertany a l'aristocràcia tradicional. L'anglés, per la seua banda, havia pres este mot del francés «genterie», forma relacionada amb l'adjectiu «gentil», amb què antigament es designava una persona d'origen noble.
Amb estos antecedents, ja s'entén millor la traducció de «gentrificació» per «ennobliment» proposada abans. Però la «gentrificació» s'usa en l'actualitat per a referir-se específicament a la transformació socioeconòmica d'una àrea urbana degradada, habitada inicialment per persones de classe humil o per grups socials marginals, i que, com a conseqüència d'una política de rehabilitació urbanística, passa a atraure grups socials de classe mitjana o alta. Això comporta un increment del valor de les vivendes i, consegüentment, l'expulsió dels veïns del seu antic hàbitat.
