Castelló està en festes. Les festes de la Magdalena, per motius diversos, no tenen la mateixa projecció mediàtica que les Falles; però per als valencians en el seu conjunt —i per als castellonencs en particular— són unes festes molt importants, que contribuïxen a modelar la nostra identitat col·lectiva. La diferència més vistosa de les gaiates respecte a les falles és que estan muntades sobre un cadafal mòbil. Això permet transportar-les fàcilment d'un lloc a un altre, i fins i tot passejar-les en processó. Però no sols això: tenen, a més, com a element característic, un muntatge de llums que formen les figures. I, sobretot, la gran diferència amb les falles és que no es cremen: les gaiates es desmunten, i els materials utilitzats s'aprofiten per a la construcció d'uns altres monuments en un futur. Enguany, la gaiata 15, anomenada «Sequiol», ha aconseguit el primer premi del concurs de gaiates.
Aprofitant la conjuntura, potser convé recordar l'origen i el significat precís de la paraula «sequiol». És, com resulta fàcilment deduïble, un derivat de «séquia», paraula que prové de l'àrab «sǟqiya», formada per derivació del verb «sáqà», que significava 'regar'. El sufix «-ol» en valencià aporta, en general, un valor diminutiu. Un «sequiol» és, efectivament, un canal secundari del sistema de reg, i per tant de dimensions reduïdes que la séquia. Però, inicialment, era un canal característic de terres de marjal, que servia per a irrigar terres més baixes. L'aigua és un bé escàs reutilitzable, igual que molts dels elements que componen les gaiates.
