El nom de «Pegàs» (escrit amb majúscula inicial) fa referència a un cavall alat provinent de la mitologia grega. Per molts motius, esta figura mítica s'ha mantingut viva al llarg del temps en moltes recreacions novel·lesques i fílmiques. Segurament, la seua fascinant història —la ficció creada per a donar-li vida— ha despertat la imaginació de molts creadors. Pegàs nasqué de la sang vessada per Medusa quan Perseu li tallà el cap. El seu nom, de fet, deriva del mot grec «pege», 'font, naixement', que donà lloc a Pegasos, i en llatí es transformà després a Pegasus. (Este és també el nom d'un programari maliciós —de plena actualitat— que permet accedir a missatges, fotografies o documents dels dispositius infectats.) Els noms, evidentment, no es posen perquè sí. Sempre hi ha alguna raó.
Pegàs era un animal molt poderós. Per eixe motiu, la deessa Atena prestà Pegàs a Bel·lorofont —un heroi grec— perquè lluitara contra Quimera —una bèstia monstruosa—, a qui efectivament aconseguí donar mort disparant-li sagetes des de l'aire. Després també lluità contra les amazones, entre les quals provocà una gran mortaldat.
Orgullós de les seues gestes, Bel·lorofont volgué volar amb Pegàs fins a l'Olimp —el sojorn dels déus—; però Zeus, molest per la seua actitud arrogant, deixà anar un simple mosquit que picà a Pegàs, el qual, encabritat, provocà que Bel·lorofont perdera l'equilibri i es precipitara al buit.
El poder és efímer. Costa molt aconseguir-lo, però es pot perdre fàcilment per qualsevol nimietat.
