La paraula «kamikaze» és un préstec del japonés que començà a difondre's a partir de la Segona Guerra Mundial en referència als pilots suïcides que dirigien el seu avió carregat d'explosius contra un objectiu enemic. Però la paraula originària és molt més antiga. En japonés s'havia format per la fusió de «kami», que significa 'divinitat', i «kaze», 'vent'. El significat de «kamikaze» era, per tant, 'vent diví'. Este nom al·ludia a dos episodis ocorreguts en el segle XIII, en què les tropes mongoles es llançaren al mar en direcció a diferents punts de l'arxipèleg japonés, però un tifó destruí les embarcacions mongoles. Els japonesos atribuïren estos fenòmens meteorològics a la protecció dels déus. Dels seus déus, clar! En qualsevol conflicte, abans i ara, cada grup contendent se sent carregat de raons per a fer el que fa, i sol apel·lar a les forces divines per a reforçar les seues actuacions.

Siga com siga, i al marge de les especulacions sobre la possible intercessió divina per a dirimir qualsevol conflicte, cal fer notar, en relació a les qüestions lingüístiques mundanes, que la paraula «kamikaze» en valencià s'ha de pronunciar amb esse sonora (igual que la «s» de «ase» o «fase»), i no amb el so interdental de la zeta castellana (present en paraules com «hace» o «bazo»), i que el seu significat actual s'ha estés per a referir-se a qualsevol persona que, actuant temeràriament, posa en perill la seua pròpia vida i, sobretot, la dels altres.

Més informació...