El terme «escapisme» és una adaptació de l'anglés «escapism», que començà a usar-se durant la segona mitat del segle XIX per a referir-se als números que practicaven certs artistes que tenien l'habilitat de poder escapar-se d'espais tancats o de deslligar-se de cordes, cadenes o camises de força en tancs plens d'aigua. O, almenys, això és el que volien fer creure als seus espectadors. Les habilitats espectaculars de Harry Houdini, un mag nord-americà d'origen hongarés, contribuïren a difondre la paraula per totes les llengües de cultura.
Però la màgia quasi sempre és una il·lusió enganyosa, en què res és el que pareix ser. Modernament, basant-se en estos precedents, la paraula «escapisme» ha passat a usar-se també en l'àmbit de la psicologia per a referir-se a les pràctiques dutes a terme per certs individus per a evadir-se mentalment dels conflictes en què estan involucrats. A vegades es recorre a la negació del conflicte mateix, com si fora fruit de les figuracions fantasioses d'altres persones; altres vegades es tendix a suavitzar la intensitat dels problemes, tamisant-los amb subterfugis mentals que permeten crear una realitat paral·lela.
I altres, encara, es recorre a buidar de contingut el sentit de certes paraules, com si no dient-les (o fent-les desaparéixer dels diccionaris) fera que s'esvaïra, per art de màgia, el seu sentit pejoratiu.
