Hi ha moltes polèmiques lingüístiques en què ens hem enfrascat els valencians que, vistes des de la distància amb una mirada serena, són tontes. Siga dit, això de «tonto», sense cap intenció d'ofendre a ningú. Però certes coses no es poden qualificar d'una altra manera. O sí. Però, segurament, en eixe cas serien més ofensives... Valga com a mostra representativa d'esta classe de polèmiques la pregunta següent: ¿quina paraula és més correcta?, ¿«arrel» o «raïl»?
¿Per què hauria de ser millor l'una que l'altra? Les paraules no són millors ni pitjors. En tot cas, són més antigues o més modernes, o tenen major o menor extensió... Però, al final, si en un lloc es diu d'una manera i en altre lloc es diu d'una altra, cada variant serà la millor per als parlants que la que fan servir habitualment, sobretot perquè els permet comunicar-se més eficaçment amb els seus interlocutors.
En este cas concret, com en molts altres de semblants, les formes «raïl» i «arrel» s'han format a partir d'un mateix ètim: el llatí «radix», amb què ja es designava la part d'una planta que creix, generalment de forma subterrània, en sentit oposat al tronc, i que servix per a absorbir l'aigua i altres nutrients.
L'antiguitat de «raïl» és memorable: ja apareix citada en el «Llibre de saviesa», datat en 1385 i atribuït dubtosament a Jaume I, a on es diu que «los cavallers són raïl del regne». Per tant, si vostés generalment han dit «raïl», cap problema. Continuen dient-ho. I si diuen «arrel», tampoc n'hi ha cap. Sàpien que una forma i l'altra són plenament correctes. No perden el temps fent-se preguntes tontes i usen les formes que els resulten més corrents.
