El «basquetbol» és un esport en alça. Els recents triomfs de la selecció espanyola en l'Eurobasket han contribuït, sens dubte, a augmentar l'interés per este esport. Encara que, evidentment, este triomf no ha caigut del cel. L'afició ve de lluny.
Com també ve de lluny la paraula amb què es designa este esport. La primera documentació d'este mot en valencià és de 1936: apareix consignat concretament en un article publicat en la revista «El País Valencià» (un «periòdic valencianista d'esquerra», tal com ells mateixos es definien).
Les novetats lèxiques, en un primer moment, solen assimilar-se en l'idioma en què s'han gestat. En este cas, el mot originari anglés («basket-ball») es creà a finals del segle XVIII per James Naismith, un professor voluntariós que desitjava que els seus alumnes continuaren practicant esport en els gèlids hiverns de Massachussetts.
En castellà, per a designar este esport, ha quallat la forma «baloncesto», una adaptació que calca els components lèxics que conformen el terme anglés originari. En valencià, en canvi, n'hem fet un acurtament. La paraula «basquetbol» era massa llarga per a nosaltres. Segurament a molts parlants se'ls devia travar en la llengua. Si un so o una síl·laba molesta, fora. L'economia lingüística és una llei implacable. Al final, els parlants han optat per «bàsquet», i per això esta és la forma que dona l'AVL com a preferent en el seu diccionari per a anomenar este esport.
