El passat diumenge, dia 25 de setembre, se celebrà el Dia Mundial del Farmacèutic. Es tracta d'una iniciativa impulsada per la Federació Internacional Farmacèutica per a visibilitzar el paper fonamental que du a terme este col·lectiu professional en pro del manteniment de la salut de la població.
En reconeixement a la seua labor, és oportú recordar que el nom de «farmacèutic» és relativament modern: el seu ús es consigna en valencià a començaments del segle XIX, quan es regulen oficialment els estudis de Farmàcia. Anteriorment —i encara ara popularment— s'usava el nom de «apotecari» per a referir-se als professionals que preparaven els medicaments que prescrivien els metges. Així està arreplegat explícitament en les «Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós», que daten de 1344: «deurà obehir l'apothecari als meges en aquelles coses que per ell seran faedores concernents medecina».
El nom de «apotecari» ens havia arribat del llatí «apothecarius», format per la combinació de «apothēca», que, provinent del grec «apotheke», significava 'magatzem, botiga', i el sufix «-arius», que ha donat lloc al nostre «-ari», i que servix, entre altres coses, per a indicar la 'persona que regenta un lloc'.
