L’hedra comuna, coneguda en la taxonomia científica amb el nom de «Hedera helix», i que en altres àrees del domini lingüístic es coneix també com a «heura», és una planta enfiladissa originària dels boscos humits del centre i sud d'Europa. De la tija i de les rames sarmentoses broten raïls adventícies que s'agarren fortament als cossos immediats; les seues fulles, de color verd fosc, són alternes, peciolades i perennes, i el seu fruit, contingut en baies negres, té una grandària semblant a la d'un pésol. Els extractes d'hedra s'han utilitzat medicinalment per les seues propietats expectorants i mucolítiques. L'escriptor i religiós Joan Roís de Corella, que visqué en la segona mitat del segle XV, ja l'esmenta en un dels seus poemes: «lo primer crim de l'hom, comés en l'arbre / bell e florit, semblant a la verd hedra». En la toponímia valenciana hi ha molts paratges que mantenen la referència a l'hedra amb un valor distintiu, com el barranc de l'Hedra a Dénia o la cova de l'Hedra a Betxí.
Esta planta tingué un fort simbolisme en el món clàssic. Tant Dionís com Bacus —déus del vi, del teatre i de les festes a Grècia i Roma, respectivament— sovint apareixen representats amb corones d'hedra. La seua enorme vitalitat —pot arribar a viure fins a cinc-cents anys— feu que s'associara a la immortalitat. I també al desig apassionat, a la fidelitat i a la tenacitat per a aconseguir algun propòsit.
