La majoria dels valencians usen actualment la paraula «monyo» per a referir-se al conjunt de cabells que creixen en el cap. El seu origen és antiquíssim, i l'etimologia, dubtosa. Probablement es va formar a partir de l'arrel preromànica «*mūnn-», que significa 'protuberància', i que ha donat lloc a «monyo» en valencià, «moño» en castellà i «monho» en portugués. Partint d'este significat bàsic, en valencià s'han anat gestant accepcions i locucions que, a més d'eixamplar el semantisme d'esta paraula, han reforçat la seua vitalitat. Així és com, per exemple, gastem «monyo» en el sentit de 'pentinat': «Que bé que et para eixe monyo!»; fem servir també l'expressió «fer-se el monyo» amb un significat equivalent a 'pentinar-se', i encara tenim la dita proverbial «quedar-se amb el monyo fet» per a referir-nos a algú que 'es queda esperant alguna cosa que finalment no ocorre'. Al mateix temps, hem seguit utilitzant «monyo» en el sentit que tenia originàriament este vocable: el de 'lligat de cabells de forma arredonida que se subjecta amb ganxets al tos o als costats del cap'. Es tracta d'un ús molt corrent en el pentinat tradicional de les falleres.
A partir d'esta ambivalència semàntica, alguns valencians han tendit a substituir «monyo» per «cabells» per a evitar confusions. És ben cert que, en alguns contextos, la paraula «monyo» pot causar confusió; però també és veritat que, en la pràctica de cada dia, el seu ús no genera cap ambigüitat. El context, tal com passa amb moltes altres paraules polisèmiques, s'encarrega de desfer-les. La polisèmia, per una altra banda, és consubstancial a la mateixa llengua. Quasi totes les paraules tenen més d'un significat. Constatant esta realitat lingüística, cal afegir que, si els parlants diuen normalment «monyo», i està ben dit —com és el cas—, no hi ha cap raó per a considerar millor una altra forma diferent. La funció essencial del llenguatge és la comunicació. De manera que, si reemplacem les formes normals que utilitzen els parlants per altres de més estranyes, reduïm també la seua funció comunicativa.
