Conxa

La paraula «conxa» té significats molt diversos, que han convergit en una única forma a partir d'ètims diferents. Hi ha, per una banda, el nom propi «Conxa», hipocorístic de «Concepció». En valencià és un nom de dona molt popular; o, almenys, ho ha sigut durant molt de temps. Així consta, i molt especialment el diminutiu «Conxeta», en molts sainets i altres manifestacions de la literatura popular.

Però «conxa», amb valor de nom comú, és, a més, una variant de «colxa», veu amb què es designa el cobertor que es posa damunt del llit com a peça d'abric i, alhora, amb una funció ornamental. Este mot és un gal·licisme, que començà a generalitzar-se en el segle XIX. Prové del francés «couche», forma gestada a partir de l'evolució de l'antic «colche», 'llit', i que, al seu torn, derivava del llatí «culcĭta», utilitzat originàriament per a referir-se tant al cobertor com a la base del llit, el matalaf (dit en castellà «colchón»).

I encara tenim un altre significat, molt curiós, de la paraula «conxa». Es tracta del nom d'una màquina inventada en 1879 per Rodolphe Lindt, famós xocolater suís. Abans d'este invent, el xocolate només es consumia en estat líquid com a beguda; però, gràcies a la conxa, removent la massa de cacau durant un temps a una temperatura d'aproximadament 30 °C, i afegint-li altres ingredients (com lecitina i mantega de cacau), es va aconseguir elaborar una pasta homogènia, de textura molt fina, que, entre altres avantatges, permeté comercialitzar en pastilles este deliciós producte.

Sabent això, que tots vostés, i molt especialment les dones que celebren hui la seua onomàstica, tinguen un feliç dia! I, si pot ser, perquè el dia siga redó, mengen-se una tauleta de xocolate i tapen-se amb una colxa (o conxa), que fa molt de fred. L'enconxament serà absolut.

Més informació...