Fred

Josep Lacreu

Ha tardat a vindre; però, al final, ha arribat. I de quina manera! Estem parlant del «fred». Usem esta paraula per a referir-nos a la sensació que experimentem quan baixa la temperatura ambiental. El cos humà té uns receptors sensorials en la dermis que envien un senyal al cervell per a alertar d'eixe descens tèrmic que activen una sèrie de respostes fisiològiques per a regular la temperatura corporal: tanca els porus de la pell, contrau i relaxa els músculs... Els humans hem buscat, a més, des de temps immemorials, formes diverses per a resguardar-nos d'eixa molesta sensació, siga refugiant-nos en coves, construint habitacles, abrigant-nos o aproximant-nos a fonts de calor. En el «Llibre de la saviesa», atribuït a Jaume I, ja s'apuntava la necessitat de previndre els embats del fred: «ans que vinga lo temps d'hivern […] cobren llurs cases e es visten e es calcen e ajusten molta llenya e altres coses per paor del fred».

L'alternança entre el fred i la calor sempre ha existit. Per això existixen estes paraules. El nostre «fred» prové del llatí vulgar «frĭgdus»; en llatí clàssic esta sensació era coneguda com a «frīgĭdus» (i d'este vocable hem extret modernament alguns cultismes com ara «frígid», «frigorífic» o «refrigeri»). Però, tot i que la paraula existix des de fa molt de temps, no fou fins al segle XV quan l'astrònom polonés Nicolau Copèrnic proporcionà una explicació científica de per què sentim fred o calor en certes èpoques de l'any. En primera instància, es deu al moviment de translació del nostre planeta al voltant del Sol seguint una òrbita el·líptica. Això fa que, segons el punt del planeta en què ens trobem, els raigs dels Sol ens arriben amb una intensitat variable. I després està, evidentment, el desplaçament de grans masses d'aire per la superfície de la Terra. Siga com siga, abriguen-se, que encara ve més fred!

Més informació...

Tracking Pixel Contents