El fred a vegades té conseqüències que van més enllà del simple malestar produït per la baixada de les temperatures. En la terminologia mèdica, les malalties causades pel fred reben genèricament el nom de «perniosi», terme format per la combinació de la veu llatina «pernio», derivada de «perna», 'cama', i el sufix «-osi», que, derivat del grec «ôsis», s'utilitza per a referir-se a un procés patològic. Popularment, la denominació més estesa en valencià és «prunyó» (que alterna amb «prinyó» en les comarques meridionals); en altres àrees del domini lingüístic és conegut també com a «penelló» o «seda».

Però, siga amb la forma que siga, tots estos noms fan referència a unes lesions cutànies produïdes per un trencament de capil·lars o xicotets vasos sanguinis, que fan que la sang s'infiltre en els teixits pròxims i provoquen unes inflamacions de color rogenc que produïxen una sensació molt dolorosa. Afecta sobretot els dits de les mans o dels peus, i a voltes també les orelles o el nas. En qualsevol cas, cal evitar la temptació de rascar-se o sotmetre eixes parts del cos a un canvi brusc de temperatura.

A partir d'estes explicacions, potser es pot entendre més fàcilment per què li diem «prunyó». El sentit originari d'este mot fa referència a un fruit de color rogenc, paregut a la pruna, però més menut i de gust àcid. Es tracta d'una assimilació produïda per la semblança entre l'afecció cutània i la fruita. En el fons, una simple metàfora. I és que els valencians —ja es veu— tenim una forta vena poètica que ni tan sols decau per a anomenar les malalties.

Més informació...