Lipotímia

Coincidint amb les Falles, l'ascens del mercuri dels termòmetres ha sigut espectacular. I, si a eixa brusca aparició de la calor se suma la gran quantitat de gent que es concentra en certs actes fallers, és fàcil que, tal com ha ocorregut el passat cap de setmana, es produïsquen nombroses lipotímies i altres efectes secundaris igualment lamentables.

La «lipotímia» no és cap malaltia en si mateixa, sinó una reacció del cos que ens alerta que alguna cosa no funciona bé en el nostre organisme. En concret, este vocable s'usa per a referir-se a una pèrdua sobtada i transitòria del coneixement. Les causes poden ser molt diverses; però, en general, sol ser conseqüència d'una disminució del reg sanguini del cervell. Molt sovint, especialment en ambients calorosos, esta deficiència sol estar causada per una falta d'hidratació.

L'origen etimològic de la paraula pot ajudar, com sempre, a reforçar-ne la comprensió. Es tracta d'un terme mèdic que ens vingué del francés «lipothymie», llengua a on ja es documenta en 1760 amb la següent definició: «Défaillance des esprits». I és que, efectivament, este mot s'havia format per la combinació del prefix «lipo-», procedent del grec «leípo», que significa 'mancat de', i el sufix «-tímia», procedent igualment del grec «thymós», que significa 'esperit'. Així que, si volen disfrutar com cal de les festes, beguen prou aigua i eviten d'eixa manera que els esperits se senten temptats d'abandonar-los.

Més informació...