El trinquet de Massamagrell està d'aniversari, setanta anys des que Baptiste Soro 'Pena' es va decidir a alçar unes parets que hui al carrer del Progrés són el temple de la pilota valenciana a L'Horta Nord.
Hui celebren el seu gran dia en dues de les millors parelles de 2017, tots ells foren finalistes del Circuit d'Escala i Corda. Pere Roc i Fèlix davant Soro III i Javi, jugaran a la vesprada a unes instal·lacions que al matí acolliran una taula redona conduïda pel cronista de Levante-EMV Alberto Soldado, i el també periodista i veí Paco Durà.
El 5 d'octubre de 1947, Juliet i Lázaro contra Quart i Mora, van inaugurar el trinquet el Tio Pena amb el seu soci Vicenç Llorenç. Encara que després Llorenç va deixar-los de banda «i mon pare es va quedar amb el seu sogre i el cunyat, Pepe i José Mª Iborra», recorda Manuel Soro, un dels fills de Baptiste.
«Cada dimarts, el dia del mercat, els aficionats venien al matí i es quedaven a dinar per a veure la partida de vesprada, però abans venien cada dia i només feiem quinzets per la gran quantitat de gent que volia jugar», rememora Manuel.
Baptiste Soro era molt hàbil amb el joc de pilota a mà, tant que a la presó (per ser 'roig' en època de postguerra) es va estalviar penúries perquè «el director li va proposar ser el promotor de les partides», explica Manuel Soro. Una vegada va eixir, l'afició a aquest esport va ser tan gran que va mobilitzar a amics, veïns i familiars per a culminar la seua obra mestra.
«Açò era horta, i fins que van passar cinc anys no el van tapar. Mon pare tenia clau de totes les cases del costat per arreplegar les pilotes», conta Manuel.
Pena va tindre tres fills, Baptiste, Manuel i Enrique, que ara gestionen el trinquet, un dels pocs que queden de propietat privada. Dels menuts Soro, Baptiste va ser el que va aplegar més lluny. Els seus enfrontaments amb Rovellet encara perduren als records dels aficionats més veterans. Manuel va intentar-ho, jugava com a mitger. Ells dos són Soro I i Soro II, respectivament, mentre que Enrique no va poder seguir els passos dels seus germans, però la seua herència, Soro III, va poder continuar la saga.
El fill d'Enrique és actualment una de les figures de l'escala i corda. Campió quatre vegades de l'Individual, Francesc Soro Juan és el resultat d'una estirp que ha dedicat molt de treball i esforç perquè la pilota sobrevisca.
«Per a mi és un orgull poder jugar en aquest trinquet i sobre tot poder ajudar i compartir temps amb la meua família cada dimarts», paraules de Soro III, que resumeixen la identitat d'aquest trinquet.
