Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La Història d'un naixement

Les pàgines del diari Levante-EMV van impulsar la creació del torneig individual d'escala i corda en juny de 1986

Genovés, el ganador de aquella primera partida.

Genovés, el ganador de aquella primera partida. levante-emv

L'Individual d´escala i corda va nàixer l'any 1986. El Joc de Pilota, sempre anàrquic, començava a donar els primers passos cap a la seua transició a esport reglamentat, competitiu. Anys abans havien nascut els campionats de clubs de galotxa, llargues, raspall i frontó, amb creixent èxit de participació. Ja existien els campionats per equips de professionals tant en escala i corda com en Raspall. A ningú se li havia ocorregut l'organització d'un campionat mà a mà entre els professionals. Es coneixien, gràcies a la memòria oral, desafiaments jugats entre Juliet i Ibáñez; entre Rovellet i Eusebio...pero pareixia absurd imitar a la pilota basca per a disposar del nostre Atano, Lajos, Hilario Azcárate, Retegui I o Retegui II. «No és el mateix un frontó de 35 metres que un trinquet de 55, per a jugar cara a cara», es deia.

No tenia sentit. Els trinqueters s'aferraven als seus càlculs: qui apostarà en una partida mà a mà contra el Genovés? Si tenim que retallar-li forces i prohibir-li usar la volea, a qui li entra en el cap eixa barbaritat ? Eixa era la resposta més comú entre els trinqueters. Una resposta lògica des de la seua visió conceptual de l'esport: sotmés a les apostes. Però l'Individual va nàixer en una conversació informal en la llotja de Pelayo, amb la presència del president federatiu Víctor Iñurria, entre gent il·lusionada a revolucionar este esport. Era una idea innovadora i conseqüentment modernitzadora.

La informació del naixement d'este torneig es va llançar des del diari Levante-EMV. Aquell dia, mentres es preparava la pàgina on s'ubicaria este esport hi havia possibilitats d'oferir-la amb la dignitat que mereixia: manant a quatre columnes, amb foto. Es necessitava per tant un tema impactant, nou, res rutinari... Víctor Iñurria va respondre a la crida d'este periòdic per a confirmar, que, efectivament, existia eixa idea i que la Federació que presidia la posaria en marxa. Després de la sorpresa i incredulitat inicials tot el món la va recolzar. Ningú dubtava de que Genovés, en les cimes més d'una dècada, seria el campió. Segurament no es creuarien nombroses travesses però la idea de veure mà a mà als primers espases era certament sugeridora.

Fórmula competitiva

En imitació a la pilota basca, el campió rebria en la final a l'aspirant sorgit en eliminatòries prèvies. Naturalment el Genovés apareixeria com a finalista en el quadre competitiu. Pelayo va ser l'escenari d'aquella primera final, un 14 de juny de 1986. Genovés guanyà amb solvència, a Sarasol, però en partida treballada: 60-35. Trinquet de gom a gom i presència del president de la Generalitat, Joan Lerma, per a entregar-li la copa de campió. Els ulls emocionats de Paco al rebre el trofeu van ser l'expressió definitiva que s'havia encertat. La pilota necessitava un campió oficial. Ho tenia per consens però a partir d'aquell any s'iniciava la pàgina més bella, eixa que queda en els registres oficials. El Genovés tenia 33 anys quan conquistà el seu primer títol. Ho va fer en sis ocasions. L'última, en 1995 contra el jove Álvaro en la que està considerada com la partida del segle. Junt amb el Genovés, han inscrit el seu nom, Álvaro, en onze ocasions; Sarasol en sis; Soro III, en quatre ocasions, Fredi, Grau, Miguel i Puchol II, en una. Esta vesprada comença el de Vinalesa la seua singladura per a consolidar una nova era en la història del torneig.

Primera victòria de Miguel

Miguel i Fageca protagonitzaren ahir a Massamagrell una partida de molta emoció i qualitat. L' experiencia de Miguel fou fonamental: després d'igualar a 50, guanyà per 60 a 50.

Compartir el artículo

stats