Final de Llargues de 2013 en un carrer de Xaló. Estret escenari on es van amuntonar centenars d'aficionats per a animar a l'equip de Parcent, capitanejat per Martínez, i la formació de Sella, capitanejada per l'inoblidable Álvaro de Tibi. Dos traures d'una altra galàxia. Aquella vesprada van oferir una de les més belles estampes que es recorden. Una lluita de poder a poder de més de tres hores de duració que va acabar amb el triomf de Martínez i la formació de Parcent. Enmig d'una alegria desbordant, Martínez, davant de la TVV, afirmava la seua decisió de retirar-se de la competició oficial. Fa dos anys va reconsiderar la seua decisió a l'aconseguir la presidència del seu club. Va tornar a competir al màxim nivell, somniant de nou amb el títol. Només la imparable qualitat i joventut del nou equip de Benidorm ho ha impedit.
Amb 48 anys complits, va rebre la telefonada del seleccionador Pigat: «Et necessite», li va a dir. I Martínez, que després del Mundial d'Itàlia en 2004 havia decidit abandonar la selecció per certes discrepàncies amb els dirigents d'aquella època, tretze anys després d'una decisió dolorosa va apostar per la il·lusió: «No ho vaig dubtar. Per a mi va ser un sorpresa molt gran. Parlàrem Pigat i jo; em va explicar quines eren les seues idees i em va reclamar per a formar un equip compacte i que necessitava de la meua experiència. Així és que, he tornat a il·lusionar-me. I clar que sí, somnie d'alçar el trofeu de campions».
- Hi ha equip per a aconseguir-ho?
-Hi hagué un temps en què teníem jugadors impressionants com Sarasol II i Grau. Substituir a aquells fenòmens mai és fàcil però crec que hui hi ha jugadors de molt de nivell, que coneixen la modalitat perquè s'han format en ella. Crec que hi ha un gran equip i només falta convencer-nos de què podem véncer. Jo crec que Santi, per exemple, és un fora de sèrie per a restar. No crec que existisca en el món un jugador amb tanta capacitat. I tots els seleccionats són pilotaris polivalents. Segurament dels més capacitats que jo he vist mai».
Martínez tornava ahir de l'últim entrenament abans de que divendres que ve partisca l'expedició valenciana a terres colombianes. En les últimes sessions s'han assajats jugades i extrategias: «hem insistit molt a saber ser un equip; que cada un complisca amb el seu paper i que sàpia jugar i deixar jugar. Això és fonamental en Llargues... i en totes les modalitat». Sobre els rivals afirma que «per a ser campió cal enfrontar-se, abans o després amb els millors. Nosaltres hem de respectar a tots i no confiar-nos davant de ningú», conclou.
Incomparable palmarés
Martínez ha conquistat deu lligues de Llargues en un rècord difícil d'igualar. Va debutar amb la selecció valenciana de mans de Vicent Alcina en el Mundial de Maubeuge de 1998 proclamant-se campió del món de Llargues, títol que va repetir en el 2000 en el Mundial de València, així com en el d'Argentina en 2002 i Itàlia 2004. També ha sigut campió d'Europa amb la selecció a Itàlia 1999 i a Bèlgica, absolut, en 2007. Amb el seu club d'El Campello es va proclamar vencedor de la I Champions de Llargues de Clubs campions celebrada a Pamplona al setembre de 2011.
