Per a que la gent s´aproxime a la pilota valenciana, el trinquet de Pelayo ha d´aproximar-se a la gent. És el concepte des del que parteix l´estratègia del renaixement de la «catedral» de la pilota, decidida per fi a convertir-se en un dels epicentres esportius i culturals el barri, la ciutat i, fins i tot, la província de València. Un repte ambiciós però estudiat.
L´arquitecte valencià Carles Palmi (Cullera, 33 anys), de Estudio Epigram, explica que la recent reforma del trinquet, dissenyada per la seua firma, no només ha tractat de reformular l´entrada al reciente amb la posada en escena d´un nou restaurant. Ni molt menys. El llavat de cara del trinquet més antic de la Comunitat Valenciana va més enllà. «Cal entendre que remodelar este trinquet és fer ciutat», puntualitza el jove arquitecte. «Açò és fer acupuntura urbana. És a dir, estimular una peça, un punt, per a que això active la resta del barri. Pelayo és un element perfecte per a això, és un emblema», afegeix Palmi. «A més, el futur passa per fer ciutat amb la recuperació d´espais antics, i a la ciutat de València Pelayo ha de ser una punta de llança d´eixa idea», subratlla Palmi.
Tanmateix, per a fer realitat eixe propòsit, el trinquet ha de saber -i poder- arribar a tots els públics, no només als aficionats a la pilota, els que cada vesprada de dijous i de dissabte s´acosten a vore les partides. «Sabem que hi ha un públic, amb una edat entre els 20 i els 55 anys, que desconeix la pilota i que, per tant, no ve a Pelayo. Hem de fer coses, dotar de contingut i d´activitats el trinquet per a que esta gent vinga i després es puga vincular d´alguna forma a la pilota. El trinquet és l´aparador de la pilota», relata Palmi, que també es confesa nouvingut a l´esport autòcton.
En eixa línea de treball, este estudi d´arquitectura valencià ha elaborat per a l´actual propietari de la «catedral», l´empresari José Luis López, una proposta que inclou un ampli ventall de nous usos del trinquet. Activitats que podrien fer de Pelayo un referent urbà, no només en l´aspecte esportiu, sino en el cultural i social.
Les lloses on Rovellet, Juliet, Eusebio, Genovés o Álvaro, entre molts altres, han fet gaudir als amants de la vaqueta, també pot acabar consolidant-se com un espai per a la cultura, la música, el cine i les exposicions.
Amb esta proposta de nou usos, abordable en un futur a mig temini encara que no s´ha establert un calendari, s´intenta impulsar l´activitat al trinquet durant tota la setmana. Sempre mantenit els valors de Pelayo, és a dir, sense perdre l´essència de la pilota valenciana.
De fet, una de les idees que ja està en marxa es revitalitzar l´escola de pilota per als xiquets, amb una divisió de la canxa per a que puguen jugar menors de diferents edats i nivells de joc.
Després s´ha estudiat la conversió del trinquet en una sala de cine amb capacitat per a unes 150 persones, que estarien a la grada de la galeria del Dau. Es projectarien documentals, pel·lícules, partides antigues... Només cal una pantalla que cauria desde el sostre. També es contempla l´utilització de la canxa de joc, des de l´escala al sòl, com escenari de teatre o de concerts, així com events de dansa.
A banda, la part central del trinquet està llesta per a rebre exposicions temporals de qualsevol temàtica, sempre que siguen desmuntables. També per fires gastronòmiques. Activitats que no interromprien mai el calendari de les partides. La pilota, a Pelayo, sempre va per davant.
