El trinquet de Vila-real enceta demà divendres (23.00 hores) la XXVII Lliga Professional d´Escala i Corda, la competició per equips més important de la temporada i un dels campionats més espectaculars de les últimes dècades. Una llarga llista de figures omplin el quadre d´honor del torneig, però tres són els noms que destaquen d´entre la resta. Álvaro, Sarasol II i Tino formen l´invencible All Star de la competició amb quatre títols cadascun. Són els tres grans reis de la Lliga.
Quatre campionats al rest
Álvaro va jugar la primera final en 1997, després de caure contra Genovés II (60-55) en la final de l´Individual. «Recorde els nervis del moment i la premsa pegant molta canya. Vaig perdre, però estava content perquè estava arribant a les finals», rememora. «Abans només hi havia dos campionats: l´Individual i la Lliga. Un trofeu amb molta repercussió i en el que s´omplien els trinquets», assenyala el rest, que té clar qui va ser el seu millor company. «Tino sabia cobrir-me i ens portàvem genial. Era més que un punter, era un mitger. Rendia més que molts mitgers amb els que he jugat», sentència.
«El millor moment va ser quan vaig jugar amb Dani, per primera vegada company en un campionat llarg. S´havíem criat junts. No vam perdre cap partida. Ho guanyàrem tot», recorda Álvaro, que revela la clau per a la victòria. «Cal saber aguantar-se, estàs sempre amb el mateix company i es rendeix més quan hi ha un bon conjunt. Em va passar amb Salva, ell té un don per fer cohesió de grup», diu l´onze vegades campió del mà a mà.
I els favorits enguany? «El trio de Genovés II, si estan bé, no ha de perdre cap partida. Faran treballar molt a les parelles. Ara bé, en la Lliga sempré hi ha sorpreses», afegeix.
L´èxit de la constància
José María Sarasol, «Sarasol II», va estrenar el quadre d´honor de la Lliga Professional, allà pel 1992. Ho va fer en parella, amb el seu germà, Sarasol I, al rest. Un dels moments més dolços de la seua carrera esportiva. «La primera va ser molt bonica, amb el meu germà. Però sempre, guanyara o perdera, he eixit content de les finals», explica el de Genovés.
«No hi ha secret, només el dia a dia, la regularitat, la constància i tindre un poc de sort», afirma Sarasol II, que va guanyar la seua última Lliga amb 38 anysm fent equip amb Genovés II i Héctor. «S´ho mereix. M´agradaria que Genovés II guanyara un altra Lliga perquè ho ha passat molt mal estos anys i ha tingut molt mala sort amb les lesions. Ell podia haver demostrat molt més, però així és la vida», diu, sense oblidar que es va quedar amb les ganes de guanyar un títol amb altre bon amic del poble, León.
El punter «calculcador»
«Vaig haver de jugar quatre finals per a guanyar la primera. Després van vindre totes seguides», adverteix, per a començar, Tino Bendicho. El punter de Pelayo va guanyar quatre Lligues i va jugar un total de nou finals. «Sabia acoplar-me bé als equips», afirma l´exjugador. «Recorde la Lliga amb Núñez i Melchor, perquè ningú donava res per nosaltres. Va ser molt divertida. També la que vaig jugar de mitger amb Álvaro. Fou una reivindicació. Vaig demostrar que podia jugar de mitger. De fet, vam arribar dues vegades seguides a la final. Vaig disfrutar, venia d´operar-me del genoll i estar sis mesos de baixa», assenyala.
Tino apunta que el factor «punter» pot ser clau si és «efectiu». «Hi ha una fonrada de punters: Monrabal, Carlos II, Tomàs II... Estan molt parells, encara que a Tomás II és el que més fi he vist ara», destaca.
Respecte als favortits, té preferències. «M´agrada Pere Roc II perquè no regala mai res i en la Lliga això és important», comenta. Tot dependrà del que millor temple els nervis en la final, esta vegada a partida única. «Serà més emocionat i entrarà en joc la capacitat d´estar relaxat. Jo era molt nerviós, però molt calculador. M´encantaven eixes finals», remata Tino.
