Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El frontó, una aposta de futur

hem assistit este cap de setmana passat a una trobada basc-valenciana que ha tornat a posar de manifest la bellesa de la nostra modalitat de frontó, en instal·lacions de 25 metres, amb rebot. L'elecció d'un material de joc que permet el lluïment dels davanters d'escola basca, amb saguers d'escola valenciana, rebotejadors, conjuga un resultat de singular bellesa que atrau a qualsevol que tinga sensibilitat pel joc a mà de pilota. Esportivament no pot demanar-se més.

La modalitat valenciana de frontó reunix condicions per a l'espectacle molt més intenses i atractives que la clàssica d'estil basc amb pilotes de més de cent grams i sense gasto de rebots. Eixa és una veritat objectiva. Així és que convé extraure algunes conclusions. Si els espectadors disfruten amb el joc a dos parets, amb els ganxos d'esquerra, i amb les volees, i rebots impossibles de Cervera o Pasqual, com hem vist a Alfafar i Cheste; si tots coincidim en que el frontó de tres parets és una modalitat perfectament televisiva i que necessitem un esport que atrape a nous espectadors; per què no fem més a València per esta especialitat? És cert que la Federació la integra en els Jocs Esportius; que convoca a tots els que s'interessen per ella en successius tornejos, que organitza els campionats de clubs, per parelles i individual... Ningú no pot dir que l'entitat federativa es desentén d'esta especialitat. I no obstant això, fa falta més exigència per part dels clubs que la fomenten, molt escassos per cert. I estem en això de sempre: a canvi de què? De moment, a canvi d'il·lusions; potser en un futur no massa llunyà, a canvi d'una professionalització que permeta a molts jugadors de qualitat integrar-se en festivals, desafiaments i campionats, que poden ser inclús estatals. La pilota a mà en el frontó pot evolucionar fins a integrar a una bona part de l'àmbit valencià en un projecte interregional.

El Congrés Estatal de clubs de pilota celebrat a Godelleta va concloure en eixa direcció perquè en terres aragoneses, castellanes, riojanas, andaluses o basques hi ha desitjos de revolucionar este esport. En esta mateixa reflexió convé ressaltar l'interés de les distintes federacions basques a recuperar el joc a llarg, perdut en les profunditats de la seua història i disposat a llaurar-se un futur. Este any que ve es disputarà la seua tercera lliga basca de Bote Luzea/Llargues i és molt possible que la seua final siga oferida per l'ETB. En eixe sentit l'àmbit basc està donant un sobirà exemple de confluir amb la identitat d'altres jocs de pilota.

Arribats fins ací, no seria el moment de plantejar-se la creació d'una escola de tecnificació de frontó valencià, amb l'objectiu d'aconseguir en un futur no molt llunyà pilotaris capaços d'anunciar-se amb professionals bascos en les millors condicions? Hi ha a València jugadors formats en l'escola basca i que coneixen de prop les peculiaritats valencianes i que serien els millors mestres de les noves generacions. Una escola per a perfeccionar colps hui a penes practicats pels valencians. Com els bascos utilitzen ja amb normalitat colps de l'estil valencià que fa anys eren inimaginables per als seus aficionats. Entenc que això és obrir fronteres sense renunciar a la tradició pròpia. Justament, per a reforçar un esport que també és tradició en altres llocs d'Espanya i d'Europa. El que sempre hem denominat «Unir en la Diversitat».

Compartir el artículo

stats