Dues derrotes i una victòria, eixe és el balanç que portem en la Lliga. Derrotes amargues, ja que en les dues partides s´hem quedat a un sol joc d´aconseguir un punt. «Això és mala sort xics, no vos preocupeu, poc a poc», ens diu Javi en acabar l´última partida. Ell és el capità de l´equip, vetla per nosaltres i ens cuida molt. Jo afirme amb el cap i continue llevant-me l´esparadrap. M´haguera agradat ajudar més a l´equip i poder sumar almenys un puntet per a la classificació.

Enguany debute a la Lliga, i per a mi és cumplir un somni. Recorde que amb només 10 anys vaig anar a vore una final de Lliga a Pelayo amb el meu amic Jesús i el seu pare. No cabia una agulla al trinquet, i vaig vore la partida de peus, dalt d´una cadira, des de dins del bar. Somiava que algun dia podria ser jo qui estiguera allí jugant.

Ara, que ja s´ha fet realitat, ho veig des d´una altra perspectiva. No cal arribar a la final per a viure cada partida com si ho fóra. Tots els enfrontaments són igual de determinants i s´han de cuidar els detalls al màxim. Per a mi, a més, totes les partides suposen una nova oportunitat per a seguir creixent i consagrar-me dins l´elit professional. A pilota 3.0 ho saben i, per això, s´encarreguen de preparar-me dia a dia per tal que done el màxim a la pista. El camí no ha sigut fàcil, però l´esforç ha tingut la seua recompensa.

Ara ens queden dues partides i el repte de classificar-nos per a les semifinals. No serà gens fàcil, però ho anem a intentar. La propera cita, el diumenge que ve contra l´equip de Marc, company meu d´entrenaments, al trinquet de Dénia.