Els tres territoris d'administració francesa i els quatre d'administració espanyola basc-navarresos s'uniran gràcies a la Lliga de Llargues. La recuperació de la modalitat més antiga de la pilota basca és una realitat constatable. «És el resultat de molts anys de treball de gents que hem cregut que seria possible recuperar la més genuïna de les modalitats de l'esport de la pilota», ens diu Oiar Mitxelena, ànima de la pilota en Oiarzun, uns dels bressols del joc a Llargues a Euskadi.
D'Oiarzun era Enrique Abril, periodista i impulsor d'este esport, descendent de valencians de La Vall d' Uixó. Mitxelena en el «bote luzea» junt amb Tiburcio Arraztoa, en el «laxoa» de les valls de Nafarroa, són els dos fonaments sobre el que gravita el treball de recuperació del joc que practicaren les primeres llegendes de la pilota basca abans que el joc contra paret , a mitjan segle XIX, amb la irrupció del Xiquito d'Eibar, desplaçara a la marginalitat el joc en les places.
Hi ha molt bones perspectives per a este procés que compta amb el suport d'ajuntaments i resta d'institucions basques. De fet, la presència de la selecció d'Euskadi en els tornejos de la CIJB ha sigut una de les conseqüències d'este treball. L'èxit basc en el Mundial de Colòmbia va ser reconegut pel propi lendakari en un acte oficial. Euskadi participarà en el pròxim Campionat d`Europa de seleccions que es disputarà en Franeker del 2 al 5 d'agost pròxims.
Un joc a llargues a taula
En el procés de recuperació del joc a Llargues que es produïx en terres basques, les mateixes que van tindre en el Bot Luzea el joc que enfrontava en anomenats desafiaments a pilotaris dels distints territoris euskalduns, cal destacar la iniciativa de Daniel Carballo, arquitecte, que ha elaborat un joc de taula basat en el joc de pilota a llarg. L'objectiu, afirma el creador d'este joc, és «aconseguir que els xiquets juguen sense necessitat d'anar a la places».
El prototip elaborat és una reproducció de la plaça de pilota d'Abalzisketa, en el poble guipuscoà de Larraitz amb l'església, l'ajuntament i el «botarri» o banqueta valenciana com a elements primordials. Gràcies a este nou joc, que ja s'ha presentat en diversos actes socials relacionats amb la recuperació de la cultura basca, els escolars poden comprendre d'una manera senzilla les regles de l'especialitat alhora que es divertixen.
El tanteig de 15-30-40 i joc, el concepte de «a dos», la presència de les ratlles, la pilota, els rebots en les cases, i tot el que comporta la pràctica natural d'este ancestral esport s'inclouen en este joc divertit i didàctic que pot ajudar a recuperar no sols la memòria d'una modalitat que va estar a punt de desaparéixer, sinó a estendre-la entre les noves generacions.
