Quan es van anunciar els equips i el calendari de la XXVII Lliga Bankia d´escala i corda, els pronòstics van anar en altres direccions. Pocs van ser els que van apostar pel trio de l´Ajuntament de Benidorm i el de l´Ajuntament de Vila-real. Però en la pilota, com bé recorda sempre un veterà periodista, «el que més en sap, no en sap res».
D´una banda, l´orgull i l´energia de Pere Roc II, vigent campió, afegides a la templança de Jesús i el moment dolç de Carlos. D´altra, la joventut i el talent de Francés, l´experimentada pegada de Javi i la il·lusió eterna de Bueno. Són els ingredients que han fet possible que estos dos trios hagen arribat, per mèrits propis, a omplir el cartell de la gran final del diumenge 18 de març, en plenes Falles, a Pelayo (11.30 hores). Allí es decidirà el campionat per equips més important de la temporada de la vaqueta.
«Érem els últims en les quinieles, però ací estem», deia ahir un dels sis jugadors que protagonitzaran la partida a la «catedral». I és que pel camí s´han quedat les dues parelles, la de Soro III i la de Puchol II, figures sempre favorites a tot. També dos trios com eren el de Marc i el de Genovés II, sobre el paper, capaços de guanyar a qualsevol.
Tanmateix, després d´una trepidant fase regular i d´unes semifinlas a cara o creu, l´equip de Pere Roc II i el de Francés s´han guanyat disfrutar de l´últim duel de la Lliga, el que ha de coronar als nous campions en mig d´un trinquet que apunta al plé absolut, en un matí faller que respirarà pilota pels quatre costats.
Amb encara dies per davant per a la gran cita, els dos candidats al títol es van veure ahir les cares a la Conselleria d´Educació, Investigació, Cultura i Esport per tal de presentar la final, triar les pilotes (de Carcaixent), i jugar els primers quinzes fora de la canxa.
«Estar nerviós no és roín»
El primer en agafar la paraula va ser Pere Roc II, qui part amb l´etiqueta de favorit al defensar el títol. «Arribe amb il·lusió i no amb pressió. Esta és una edició nova, amb companys nous i rivals diferents. L´edició anterior forma part del passat», va explicar, abans d´assegurar que no l´ha molestat el fet d´haver jugat en trio malgrat ser l´actual campió.
En el rest contrari, Francés, el jugador més jove del torneig, va subratllar l´evolució del seu trio. «No som el mateix equip que al principi del campionat. Hem arribat al tram final millor que quan començarem. Sempre hem confiat en les nostres possibilitats», va apuntar.
A més, el seu company Javi va llevar pressió al mitgers. «La Lliga marca un poc la diferència entre els mitgers perquè és el campionat més rellevant, però per a ser el número u ho has de demostrar tot l´any», va afirmar. El seu homòleg, Jesús, va destacar que prefereix la final a una partida. «És millor, d´altra manera el jugador pateix molt la tensió i l´estrés».
En els punters, Carlos va confessar que té el repte de jugar una Lliga com a mitger. «Ara em toca jugar-la en la punta i estic igualment content». Per la seua banda, Bueno va reconèixer els nervis del debutant. «Van depenent del dia. No havia viscut estes sensacions. Estar nerviós no és roín, sempre que ho sàpigues controlar», va concloure.
