Quan Waldo Vila jugava pel restaurant de son pare en el carrer que és carretera en Oliva, Paco Genovés alçava passions en els trinquets. Son pare era el millor dels admiradors, aquell que perdia dies per a tancar acords amb els pilotaris bascos contra els que s´enfrontà Paco. Waldo creixia en una família que amava la pilota valenciana; es va formar en el trinquet del seu poble, eixe que penjava de la vessant de Santa Anna, que es va inaugurar a principis del passat segle i en el que quallaren grans figures del raspall. Waldo es va iniciar en eixa modalitat, perqué les mares d´Oliva parixen jugadors de raspall, mentres disfrutava de les gestes de Genovés en totes les modalitats del Joc de Pilota.
De xiquet, Waldo s´amerà de l´amor del poble valencià al seu ídol pilotari: Genovés. Va tindre el privilegi de ser apadrinat per Paco, de sentir de prop eixa inigualable sensació de sentir-se amat pel més amat. I va voler ser amat pel seu poble. La seua fulgurant carrera li va portar a les altures de la seua especialitat. S´endinsà en l´escala i corda per a millorar tècnica i prestacions i va tornar al raspall per a marcar una dècada en que ningú el va tossir. Va guanyar, en estadístiques, amb moltíssima diferència respecte als altres, i va guanyar, i eixe és el millor títol, l´estima de vells i jóvens, xiques, xiquets i xiquetes. Aquella final de la Llosa de Ranes contra Coeter va demostrar el carisma que desprenia el pilotari d´Oliva i que només pot comparar-se al del seu mestre Genovés. Waldo fou gran en totes les modalitats de la pilota valenciana, com els antics jugadors, com hauran de ser les futures figures.
«Waldo presumix de ser d´Oliva, vol viure en Oliva i fer-se vellet en Oliva, acudir al trinquet a disfrutar de les noves generacions quan es fasa major i recordar actes com el d´avui. Eixes coses senzilles pero que omplin l´ànima de les persones i fan que passem la vida sentit el que tots busquem: hem nascut per a amar i ser amats. Tots estimem l´estima dels paisans. No hi ha cosa més gran que el reconeiximent del teu poble», afirmava el que subscriu en la glossa dedicada al gran pilotari amb motiu de l´homenatge que li va tributar l´associació cultural Centelles fa alguns anys. Paraules que són plenament actuals.
Waldo se´n va com a jugador professional amb la sincera admiració de tots. Seguirà com a director tècnic de la nova Fundació de Pilota Valenciana. La responsabilitat no és poca però pocs com ell coneixen les interioritats de jugadors, trinqueters i aficionats. Anit es va despedir en el Trinquet de Piles que tancà les seues portes com es mereix un dels grans ídols del nostre esport. Allí acudiren gents que volen este reconeixement perquè la seua persona és ja una herència que pertany a un colectiu unit per un sentiment: voler ser valencià. Unes gents que, per tradició romana, mediterrània, estem obligats a conservar i millorar el nostre patrimoni. I Waldo ha sigut i és, per damunt de tot, un patrimoni i un sentiment compartit.
