Anys huitanta. La pilota valenciana es recupera en molts pobles valencians. La solidesa del Trofeu El Corte Inglés de Galotxa anima a la creació d'equips i clubs en pobles que conservaven jugadors veterans que mantenien de manera esporàdica la pràctica d'este esport en frontons o trinquets. Es tractava d'una pràctica que no passava de la diversió, mai competitiva.
Xirivella s'incorpora al campionat de galotxa gràcies a un reduït però entusiasta grup d'aficionats. Destacava el recordat pilotari Paquito, un jove amb poderosa pegada de manró. Van arribar a disputar unes semifinals. Jugaven en uns dels cèntrics carrers del poble, en el mateixa que jugà el bisbe Vilaplana, natural de Beniarrés, un dia de visita pastoral. Aquells aficionats van aconseguir convéncer a l'Ajuntament de la necessitat de construir una instal·lació digna: una pista coberta. Es va construir.Es jugaren algunes temporades i algunes finals televisades. Hui està pràcticament abandonada, a excepció d'alguna activitat molt esporàdica impulsada des de la Federació. Ningú a Xirivella pareix disposat a comprometre's a activar el vell club.
Molt paregut va pasar a Aldaia, poble que arribà a aconseguir el màxim títol del Trofeu El Corte Inglés l'any 2000. Va ser guanyar el torneig i caure en una crisi de la que no s'ha recuperat. La pista s'utilitza hui per a tot menys per a jugar a pilota. Idèntic destí el que va patir la pista de Silla, el poble del recordat Eulogio. Es va construir, va aguantar uns anys; es va jugar una de les finals de l'Open de Professionals de galotxa de finals dels noranta; després va acollir partides del campionat faller. En ella pilotejaren de ben menuts jugadors com Jesús, un destacat professional del moment, que va destacar en el veí club de Beniparrell on va aconseguir a guanyar diversos títols oficials. Silla és un altre dels exemples del decaïment definitiu d'un club que, amb limitacions però amb fe va mantindre la seua presència en el Trofeu El Corte Inglés quasi des dels seus orígens fins fa quinze anys.
El pròxim poble de Sollana viu una situació semblant. Algun intent de recuperar el club que no ha acabat de quallar. En la comarca de l'Horta Nord l'exemple més traumàtic pot ser el de Puçol, on una preciosa pista, que va albergar finals i un club amb destacats pilotaris, ha caigut en l'oblit. Recentment s'ha organitzat una activitat de promoció federativa que almenys ha posat damunt de la taula una reflexió sobre el futur d'estes instal·lacions.
A terres de La Marina probablemente siga l'exemple de Calp el més significatiu. Una pista que es va construir no sense certa polèmica i que hui no s'utilitza per al joc de pilota.
Afortunadament són una minoria respecte al destí de pistes i trinquets públics alçats en èpoques passades. La majoria mantenen una activitat periòdica; en moltes s'han creat escoles i hi ha diversos equips en competició. Ningú pot dubtar que sense instal·lacions l'esport estaria molt més ferit. També són molts els que pensen que encara que fora de forma esporàdica convindria recuperar la presència del joc de pilota; traure-ho a la llum, mostrar-ho a les noves generacions en el seu lloc originari: el carrer i la plaça pública.
La recuperació de pistes abandonades que esperen el colp de la vaqueta en les seues muralles i rebots; la presència viva de jóvens disposats a ressuscitar esta tradició hauria de ser un objectiu a desenrotllar en els pròxims anys.
