Conten que un vell emigrant a Amèrica va partir de Benidorm, a finals del segle XIX, amb una pilota de vaqueta. Eixa pilota era el seu poble viatger per terres americanes, era la seua infància, la seua millor diversió en les vesprades dels diumenges en tots els carrers del vell poble, les mateixes que miren el blau del mar de la cultura, hui plenes de restaurants, botigues, hotels i sarau. Aquell emigrant va tornar de terres americanes, ja en la seua ancianitat, i va entregar la pilota que cada dia acariciava en les seues mans, al seu entranyable amic José Pérez Devesa. Se'n va anar amb ella a Amèrica i va tornar amb ella des d'Amèrica. El seu poble, les seues emocions, els seus records i els seus anhels estaven en cada carícia a aquella pilota. José Pérez Devesa va entregar eixa pilota al museu que es va pretendre fer en l´Alfàs del Pi. La veritat és que, aquell vell emigrant fa molts anys que va morir i de la pilota de vaqueta ningú, almenys fins hui, ha pogut saber.
Aquell alcalde de Benidorm, Vicent Pérez Devesa, germà de l'entranyable amic del vell emigrant, parlava valencià i sentia com a valencià. Comprenia la dimensió del gest espiritual de reservar una pilota de vaqueta en un cantó de maleta que creuava l'oceà. Potser aquella història va ser el motiu pel qual no va dubtar a construir una instal·lació perquè el joc de pilota del Benidorm d'abans del sis-cents i dels festivals de la cançó se salvara en el Benidorm del segle XXI. I no va escamotejar recursos. Si feia falta una instal·lació de 90 metres de llarga i 20 metres d'alta, coberta, dotada de tots els mitjans, il·luminació artificial inclosa i que s'assemblara als carrers clàssics, amb les seues voreres, balcons, portes, i cartells, allí estava, i a més, dedicada a l'home, el seu propi germà, que vivia com ningú la interioritat del club, que sentia el joc de Llargues com només poden sentir-se les coses que aprenem de la que ens amerem en la infancia. Per damunt de qualsevol consideració l'important era salvar l'herència de l'ànima del Benidorm valencià en uns temps cosmopolites, arrasadors de la personalitat.
La majestuosa pista de Llargues de Benidorm és l'ànima d'aquella pilota de vaqueta que va partir en aquella maleta. Els xavals que hui dominen la Lliga de Llargues, jóvens del poble, que tenen Rodrigo, -Pere Roc- al seu ídol, són digníssims successors dels vells pilotaris que jugaven en els carrers del poble pescador. No hi ha, cap instal·lació esportiva a Benidorm, i mira que n'hi ha en quantitat i qualitat, que tinga ànima, sentiments i història acumulada, com la dedicada al joc de Llargues.
Dissabte passat els jóvens del club local van certificar el seu accés a la final de la competició al derrotar a Murla. S'enfrontaran al Campello, que va derrotar a Sella. Una final en què veurem dos campions del món: el més veterà: Martínez, i el més jove, Calvo de Benidorm. Un altre exemple de continuïtat sentimental. Jugaran en Poble Nou de Benitatxell, el 4 de juliol. Benidorm, serà escenari de la millor competició europea de clubs a mitjan noviembre: la Champions de Clubs campions.
Eixa pista que acumula tants sentiments es posarà al servici del patrimoni cultural i sentimental del vell joc de pilota que es manté en territoris europeus. Es posarà al servici d´ aquell vell emigrant que no es va oblidar de la seua pilota de vaqueta.
