Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Pelayo, Herodes i Pilatos

Comença esta vesprada en Pelayo la nova temporada amb un cartell de luxe que enfrontarà a Puchol II i Carlos contra Francés i Félix. Veurem com camina el de Vinalesa a l'espera de començar el seu gran repte: l'Individual. Puchol II es mesura a un jugador d'estil clàssic no exempt de força i un Félix que seguix en les cimes com mitger. La nova temporada es presenta amb tots els atractius. Segur que entre els aficionats que esta vesprada acudisquen al trinquet es parlarà del segle i mig de vida a punt de commemorar-se amb exposicions, publicacions, alguna sorpresa i el millor torneig. No faltarà de res i ja està José Luis López per a donar brillantor i esplendor al recinte esportiu cobert més antic d'Europa en plena activitat competitiva. Només l'esferisterio d'Alba, un altre recinte dedicat a la pilota en el Piemont italià ens pot arrabassar eixa privilegiada posició si les autoritats italianes es decidixen a recuperar-ho. Però allí no pareix que hi haja un José Luis López.

Pelayo ha sigut en esta nova etapa un centre de promoció de l'esport de base i per ell han desfilat milers d'escolars valencians. Gràcies a la seua reobertura, el món faller té un lloc a València on disputar els seus campionats. Este trinquet és molt més que un recinte per a l'alta competició de la pilota valenciana; és la referència històric- esportiva i inclús cultural- en cap altre lloc s'ha respectat tant la llengua- més emblemàtica de la ciutat. En el pla de millora de les seues instal·lacions cal destacar la dels seus vestuaris, que ara dignifiquen els esportistes i a l'esport que practiquen. Però hi ha més, molt més. José Luis López vol rematar la seua obra amb una altra inversió milionària en euros: la insonorització total i la climatització de l'espai.

Pelayo, amb 150 anys de vida, es convertirà en el trinquet més modern. La inversió total haurà superat els tres milions d'euros, a càrrec de la butxaca d'un empresari enamorat de l'esport de la seua terra.

Per això resulta ridícul que el laberint administratiu, les belles paraules d'ajudes i suports a les activitats de promoció es queden en piloteig insuls, desesperant, que avorrix i desconcerta a qualsevol aficionat. Qui s'entrega a la causa que ama mereix l'aplaudiment però també les atencions que en justícia s'ha guanyat.

Pelayo, que obri les seues portes a la modernitat, pot tancar-les als escolars valencians, als fallers, per una ridiculesa d'ajuda pública. Amb la insonorització i climatització este recinte, en ple centre de la ciutat, podrà utilitzar-se per a infinitat d'usos públics: exhibicions, desfilades, conferències, exposiciones... Com per a caminar d'Herodes a Pilatos. No hi ha pijor cosa que ser més ridícul que el propi ridícul.

Compartir el artículo

stats