Va eixir Paco des del rebot on va regalar-nos inoblidables jugades. Dalt, baix, a la dreta i a l'esquerra, fins a omplir l'últim racó del trinquet, una afició emocionada aplaudia mentres engolia saliva en l'intent impossible de contindre les llàgrimes d'emoció. Enfront d'ell, la imatge d'un esportista llegendari, volgut com segurament no s'ha volgut a un altre nascut en un poble valencià, que caminava, vestit amb la compostura de sempre, obrint el seu cor a tots els que allí vullgueren congregar-se.

Li van rebre en les lloses els xiquets i xiquetes d'escoles de pilota, i li van fer corredor dos interminables files d'excompanys d'aquelles inoblidables batalles. Continua caminant Paco i obri els seus braços als companys d'una llarga carrera esportiva. Segurament més de quaranta o cinquanta pilotaris, els millors d'estes últimes dècades, han volgut acompanyar-lo. Recordem els cartells de Genovés i Pepe contra Eusebio, Vicente i Pepet, o Eusebio, Xatet i Machí, que recorrien els millors trinquets des de La Plana a la Marina. Només va faltar Eusebio. I tots sabem la raó: una foto que no està on en bona llei es va guanyar que estiguera.

Algú llança un crit espontani, ¡Paco, Paco, Paco! , i el trinquet de Pelayo, com al seu dia el de Sagunt, en aquelles dos hores de la seua ascensió als cels, s'unix per a recordar allò que no es pot oblidar. Aplaudix Paco a les gents. Ho fa amb els seus dits deformats en l'entrega diària a la passió que arrabassava cors. En segle i mitja de vida del trinquet, no s'ha vist, com ahir es va veure, eixa litúrgia d'adoració a un Hèracles grec sorgit de la muntanya Olimp, la més alta d´ entre les més altes.

Li oferixen el micròfon, dóna les gràcies, amb veu tremolosa i parla de records i agraïments, de com és de bell tot açò i de com és de gran la pilota. I José Luis López li entrega el medalló d'or entre el president de la Generalitat, Ximo Puig i el de Les Corts valencianes, Enric Morera. L'aniversari, la rehabilitació del recinte esportiu en ús més antic d'Europa, la recreació d'aquella inauguració d'agost de 1868 i l'homenatge a Genovés requerien la seua presència, que sempre s'agraïx. En aquella inauguració de 1868 va acudir l'alcalde de l'època. Ahir va acudir el president de tots els valencians.

Seguixen els abraços. Amb Rovellet és especialment efusiu. Que la grandesa de Tonín es rendisca a la de Genovés és el gest d'humilitat que humanitza als déus. Tonín, que al seu dia va recomanar al encara juvenil que la seua faena estava en l'obra com a yesaire, quan li va veure fallar un rebot en el trinquet de Sueca, mira hui al Genovés amb els ulls fervosoros de qualsevol aficionat. Inclús li acaricia la barbeta. Els integrants del grup que ha recreat l'època amb els seus vestits de levita, sombrers de copa, sotana, faldes fins als turmells, i ombrel·les, i que ha acompanyat a les carrosses que van traslladar els pilotaris finalistes des de la porta de l'Ajuntament, demanen el favor de fotografiar-se amb Genovés . I Paco accedix, perquè Paco, que sempre pregunta pels vells i pel pare, com no va a accedir? "Ens morirem de vells i no hauren vist prou pilota", afirma. I Paco està disposat a morir-se de vell. De moment en eixa partida, la més dura de la seua vida contra l'intrús en els seus pulmons, va guanyant per 55 a 15. Ja ho va advertir: " la faena la te este d´ ací dins si es pensa que em va a guanyar la partida?" Els crits de ¡Paco, Paco, Paco! que li van espentar a alçar la final impossible contra Àlvaro, són el millor medicament per a rematar la victòria contra el càncer.

I un, abans de parar-se a disfrutar de la partida final, es para a pensar i es pregunta per què en més de trenta anys ja no hi ha el més difícil encara, reptes nous a superar, ni figures que s'enfronten a tres triats, perquè tot s'ha substituït per una successió interminable de tornejos, tots iguals, com iguals són totes les pegades; es pregunta per què ja no s'aplaudix l'acabament d'un quinze i hem d'aplaudir l´erro per esgotament.

Hi ha una malaltia molt més mortífera que el càncer. És la rutina. Amb ella, des que es va anunciar de pantaló llarg, fins ahir mateix, va acabar El Genovés.