Mentre en els mentiders de la pilota es debat sobre qui és el favorit per a guanyar el diumenge (Pelayo, 12 hores) la final de l´Individual d´Escala i Corda, si Puchol II o Pere Roc II, dos homes dibuixen en el seu cap aquests dies el moviment del braç amb el qual començarà cada quinze. Un més que un altre. Miguelín (València, 1969), feridor de Puchol II, té ganes que arribe el diumenge a la vesprada. Li costa més gestionar la responsabilitat. Oltra (el Genovés, 1955), més veterà, més seré, espera la final com el que espera l'autobús en acabar el treball.

La figura del feridor cobra major rellevància en les partides del mà a mà, sense mitgers pel mig, ja que la seua participació pot ser decisiva en algun moment. «Jo no em pose nerviós. He crescut des de xicotet en el trinquet. Sí, al principi pot ser que em pose un poquet, però es passa de seguida», explica Oltra, un dels grans de la pilota fins a la seua retirada en 2000. Hui atesora el títol oficiós de millor feridor. El seu servei enroscat, pur verí per a les restes destres, és el millor cotitzat. Va ser primera figura del raspall, primer, i d'escala i corda, després. Als 5 anys de la seua retirada li van oferir provar com a servei i va ser el millor.

El sorteig va permetre a Pere Roc II triar feridor per a la final del diumenge i no ell va dubtar. Oltra, amb 55 anys, posseeix encara el servei més nociu. Ho fa sense guant, a pèl, la qual cosa li permet tindre una major sensibilitat amb la pilota. No la colpeja. L'enrosca i fa que pot cap a dintre. «Tinc un servei amb efecte, però no fa tant mal quan és contra un esquerrà», explica. El diumenge la seua diana serà un destre, Puchol II, així que no ha de preocupar-se per això. «De totes maneres, Puchol II és el favorit, encara que pot passar qualsevol cosa. Abans, Álvaro guanyava i guanyava, però ara hi ha més igualtat. Puchol II té molt poder, però en el mà a mà s'igualen les forces», explica.

En l'altra banda traurà Miguelín, un altre feridor consagrat. Nascut a uns metres de la catedral de la pilota, en el mateix carrer Pelayo, resta transcendència al paper de feridor. «Nosaltres intervenim un 10%, com a molt. En un moment donat podem ajudar, donant consells, perquè hi ha moments que el jugador es sent molt sol en la pista i fem de psicòlegs. Però el 90% de la partida, és dels jugadors. Els feridors som meres figures. Com més desapercebuts passem, millor», afirma.

Miguelín tindrà en la resta a un esquerrà. Això li augmenta la responsabilitat. «Cal intentar no donar-li-la fàcil, perquè la jugue molt llarga, perquè això afavoreix a Puchol II, que és molt bo en el rebot. Si li la deixe més curta i la retorna més rasa, fa mal», explica. «Però ja m'anirà dient també Puchol II com vol els serveis», diu.

La ferida de Miguelín és més ortodoxa. «Jo, lo que faig, és ficar-la dins, en el dau. Altres vegades et diuen que arrisques, però la meua missió la tinc molt clara» ¿Gaudir? «Jo trindré més nervis, perquè hi ha molt en joc», assenyala.