Pelayo acull hui la partida de l'any. La més esperada cada tardor. Puchol II (Vinalesa, 1991) i Pere Roc II (Benidorm, 1993) s'enfronten per la corona de l´Individual d´Escala i Corda. El primer cerca , amb tres finals disputades, el seu segon títol. Pere Roc II és l'aspirant. Va ser agranat en la seua única final, l'any passat, davant Soro III. Té la lliçó apresa, diu. «Enguany no em passarà. Ara sé gestionar la pressió».
La de hui és una final lògica, previsible, vist el potencial dels dos jugadors. Però qualsevol dels dos podria haver-se quedat en el camí. El de Vinalesa era el gran favorit del grup imparell al costat de Soro III i amb el Genovés II com a alternativa, mentre que les apostes de l'altre quadre apuntaven en la seua majoria a l'esquerrà de Benidorm. Encara així, Puchol II va patir fins al límit per a superar a Pere en la primera semifinal, mentre que Pere Roc II va estar a un sol quinze de caure en la segona contra Bueno. Amb tots els obstacles superats, els dos se citen en la final amb tots els mereixements.
El duel entre un destre, Puchol II, i un esquerrà, Pere Roc II, és sempre un combat amb final inesperat. Per experiència i per títols (2), el de Vinalesa té més favoritisme. Però no és una afirmació del tot compartida. La progressió del benidormí, la seua mentalitat guanyadora, i les seues ganes de rescabalar-se de la dura derrota en la final de l'any passat davant Soro III, li fan ser molt perillós.
No hi ha misteris: Puchol II li buscarà la dreta i Pere Roc II va intentar que Puchol jugue per davant. Els dos buscaran el defecte de l'altre.
«Pelayo és un trinquet molt noble, més còmode, on no s'acatxa tant la pilota. He d'allargar els jocs del dau i a la resta he de barallar al màxim», assegura Pere Roc II. «Ens coneguem molt», exposa Puchol. «La pressió existix, cal tindre la sang freda i estar concentrat tota la partida, a banda de que te puges ixir allò que has entrenat», afegeix Puchol II.
Puchol II, tot virtuts
El de Vinalesa és un jugador en plena forma física i mental. És el jugador més complet del present de la pilota, un compendi de virtuts, asseguren els experts. «Trobar fissures en el seu joc és quasi impossible. Tot en ell és destacable. Alguns dominen més certs aspectes del joc. Però Puchol II ho té tot. És un pilotari complet, amb un físic imponent, ràpid, àgil, capaç d'aguantar tranquil·lament tres partides seguides. En el psicològic és un tipus ferri i, a més, molt metòdic. Estudia molt als rivals. Encara que conega a la perfecció al seu oponent, es grava una partida per a veure-la diverses vegades», coincideixen. Un punt fort que destaque per damunt tot? «Sí, n'hi ha. La seua arma més perillosa és el rebot. Ací et mata», asseguren.
Pere Roc II, lluitador
Enfronte, Pere Roc II s'ha descobert com un excel·lent competidor. Un esquerrà poderós. «Els trinquets estan pensats per als destres, per la qual cosa els esquerrans tenen un plus, sobretot quan està en el dau. L'esquerrà pot retornar la pilota descarregant-se per davant, amb un moviment més natural, ja que la pilota et ve de cara, mentre que al destre li toca paret i escala. L'esquerrà pot descarregar, pegar-li fort».
Més enllà de la dominància dels hemisferis cerebrals, Pere Roc II és un jugador veloç que sap trobar la posició baix el sostre del trinquet. Quan li busquen la dreta, té l'habilitat suficient per a desplaçar-se i col·locar-se. Per a evitar que li tiren al rebot, ha desenvolupat un joc de volea molt potent. A més, és valent. I cabut com ningú. Hui té la segona oportunitat de guanyar i no tendrá, altra vegada, res fàcil.
