Partida freda, inanimada, sense transmissió emocional, la que protagonitzaren dissabte passat al Trinquet de Pelayo els dos trios en lliça. El primer, comandat pel Genovés, amb la jerarquia de la faixa roja, i ben escortat per Raúl de Godelleta i Álvaro de Massalfassar, guanyà 60-45, sense més exigència que l´ofici, a la tríada blava, capitanejada per Fageca, Natxo de Beniparrell i Carlos del Genovés.

Des de la ferida inicial, els blaus anaren a rebuf de les alenades rítmiques que marcaven els rojos, sobretot Genovés II, que va mantindre tota la vesprada la regularitat física i mental d´un jugador fet, determinant, amb la seguretat que dona la solera gaudida en mil disputes. El de la Costera sempre juga a tot o res, a caixa o faixa. Seues foren les notes dissonants d´una partida previsible, carregada d´escala i frontó, amb pocs al·licients que incentivaren la connexió amb el públic. El 25-15 del començament fou el reflex d´aquesta ambició roja front a un trio blau que a penes estigué a les envistes del contrari en tota la partida. La igualada a 25 i, posteriorment, a 35 era de resultes d´un estira-i-arronsa fictici en el marcador que mai no va posar en perill la victòria dels enfaixats en roig. Va ser en aquests jocs centrals, fins que els rojos anotaren l´avantatge insuperable del 50-35, que aparegueren els escassos flaixos de qualitat i animositat de la partida, ara la mandronada per davant del Genovés, ara el seu rebot, per fi el públic va tindre l´oportunitat d´aplaudir les pinzellades acolorides dels contendents. De l´altre costat, Natxo era qui aportava una miqueta de percussió en els rengles blaus. Fageca sostenia una bona feta de dau, en curt arran de corda, però cometia errades impròpies al rest, alhora que Carlos no madurava el seu joc, alternat entre pilotades intocables i errades no forçades, la qual cosa va penalitzar molt la possible remuntada blava.

En arribar al 55-45, l´equip del Genovés sentí la victòria a tocar entre el desencert dels blaus. Raúl, temporitzador tota la vesprada, encomanat per l´espenta del Genovés, s´apoderà definitivament de les pilotades a mig fer del trio contrari, en aquell moment ja molt perdut en escaramusses d´última hora, per rematar una victòria final ben treballada, sense exuberàncies emocionals entre els espectadors i dictada amb els criteris tècnics i guanyadors de Genovés II.