P artida vibrant la que vàrem poder viure dissabte passat al trinquet de Pelayo en el marc del trofeu promogut per la Fundació José Luis López entre dos trios ben ponderats. D'una banda, de faixa roja, Soro III, Raúl de Godelleta i Bueno de Meliana enfrontaven el trio format per Genovés II, Javi de Massalfassar i Carlos del Genovés.

Després d'una llarga defensa de la victòria, pràcticament dues hores d'entrega intensa per part dels contendents, acabaren imposant-se aquests darrers per 60-50.

Continua la marxa triomfal de Genovés II al trinquet de la capital. Les darreres actuacions les compta per victòries. El de la Costera acostuma a rendir com el que més en cites de màxima exigència i el dissabte no en fou l'excepció.

Ben escortat per un mitger de garantia com és Javi i un punter que desbrossa el marges més delicats del quinze, Genovés II tornà a oferir una d'aquelles partides que agraden a l'espectador: seriosa, apamada, profunda, la seua pilotada sempre demana una resposta de la màxima qualitat.

Dissabte passat, ell i Javi, incommensurable partida del mitger de Massalfassar, lluïren en tots els aspectes del joc, des de la responsabilitat inicial en què la càtedra feia costat al color blau, fins a la tensió final, el moment de tibar el braç i guanyar el quinze definitiu.

La partida així ho exigia. Si la igualada a 40 marcava un enfrontament de detalls, molt perfilats pels mitgers de tots dos equips en cada factura del quinze, amb un Raúl que parlava de tu a tu a Javi, la recta final es convertí en una declamació de poders a l'engròs entre els dos escaleters.

De la igualada a 40 fins la que es produí a 50, s'esdevingueren quatre jocs que feren la delícia del públic, molt connectat tota la vesprada a les emocions que oferien els jugadors. Soro III i Genovés II assumiren en el moment necessari el pes del seus respectius equips. El seu dau, precís a l'encaix, i la imponent restada per davant de tots dos, marcaven el ritme dels quinzes finals, amb uns blaus descordats en totes les seus línies d'atac. Raúl, minvat en l'exigència física del combat, i Bueno, sense trobar la primera línia del quinze, acabaren arrossegant a un Soro que hagué de sucumbir a l'enteresa blava tot i la seua espenta final.

Genovés, Javi i Carlos, més complets en la finalització, havien posat el marcador a lloc.