la d'ahir va ser una presentació pública de la Fundació de Pilota Valenciana. La música sona bé. Venim de temps per a oblidar. Pot sonar dur però va ser una època en què els diners públics, amb xifres que hui ens pareixen astronòmiques, circulava enmig de boires. Ahir, la resposta al repartiment d'eixos diners va ser clarificadora: almenys un 75% dels diners que es generen, aniran als verdaders protagonistes: els pilotaris professionals. Són els avantatges d'una Fundació sobre una empresa privada nascuda davall el paraigües institucional, amb tota la trompeteria imaginable i transmissió amb televisió en directe de la seua presentació. Allò va acabar en la ruïna. Per a salvar el món professional, als propis pilotaris, va haver-hi necessitat de recórrer a mecenatges i a la intervenció directa de la Federació de Pilota Valenciana, a la que, suposem, algú hauria d'agrair el gest. Després arribaren les institucions per indicar l'eixida del laberint.
Després d'escoltar i visualitzar, didàcticament, els grans projectes de la nova institució que regix el món professional, la primera conclusions és d'agraïment a la claredat expositiva i argumental. Reconforta saber que tres de cada quatre euros aniran a les butxaques dels pilotaris en un intent seriós de professionalització. Reconforta saber que l'objectiu és d'augmentar el percentatge d'ingressos per part de l'empresa privada per reduir la dependència pública. Les xifres primeres indiquen signes positius. Reconforta saber que es plantegen polítiques de màrqueting pròpies dels temps d'internet. Reconforta saber que el calendari competitiu incidix en la Lliga, sense galeries lliures, i la Copa, amb galeries lliures, perquè tots es troben a gust. Es recupera l'Individual per a les primeres setmanes de l'estiu després d'escoltar la veu dels professionals.
La direcció técnica- Tino- ha procurat escoltar a tots i establir criteris objectius per confeccionar els equips. S'involucra als grans equips del futbol professional i del basket per patrocinar un torneig a novembre. Hi ha un calendari competitiu racional enfocat que els aficionats no es perden en tornejos quadrangulars que se solapen. En definitiva,hi ha un camí traçat que té com a centres d'interés al propi esport i la posada en escena amb els criteris del segle XXI i als pilotaris professionals que fan possible l'espectacle i que mereixien saber que es fa amb els diners que ells generen.
Un dels seus pilars és la política de promoció que tampoc pensen abandonar. Ací pot haver-hi arestes que topeten amb les responsabilitats pròpies de la Federació. Reconforta saber que en matèria de política de promoció de la pilota femenina, en el seu camí cap a una futura professionalització, es tenen presents els criteris de la Federació. Molt treball té la Fundació en l'àmbit competitiu i de màrqueting del món professional per a no entropessar amb responsabilitats i interessos del món federatiu, que al cap i a la fi, per Llei, té les competències de tot l'àmbit competitiu.
Ahir, tot va sonar a ganes de futur, a treball ben fet, a confiança. Va sonar a un temps nou. Va sonar que per part dels responsables de la Fundació s'anteposa l'esport a l'interés. I eixe és camí segur per a guanyar suports.
