En l'acte de presentació dels projectes de la Fundació, que de manera unànime han sigut aplaudits, algú va preguntar si no era massa fort el trio format entorn de Puchol II, campió individual. Ja saben que junt amb el de Vinalesa apareix el millor Raúl, que a hores d'ara pareix el mitger amb més qualitats per al joc sense galeries, i Bueno, que és un jugador de primera línia. Un trio «top» que davant dels ulls de la gran majoria dels aficionats apareix com a favorit al triomf final. No va faltar una altra reflexió en veu alta, que pot ser dolorosa, però que s'estén entre alguns: la protecció a la figura no beneficia a ningú i perjudica la pròpia figura.

Uns pocs quilòmetres més al nord de Vinalesa està Massamagrell i d'allí és Soro III. No és exagerat afirmar que el pilotari tantes vegades campió individual, però que enguany va quedar eliminat a les primeries, apareix amb un equip en la Lliga que, en principi, oferix més dubtes que el de Puchol II. És hui, en el moment de començar el torneeig, més mitger Jesús que Raúl? És més punter Carlos que Bueno? És més mitger hui Santi, company de Pere Roc, subcampió individual, que Raúl? La resposta dels tècnics va arribar carregada de lògica: es van demanar als trinqueters les seues propostes i la seua opinió sobre la decisió final. I només va haver-hi un parell de suggeriments referides als punters, degudament ateses. O siga, no és una decisió capritxosa, sinó consensuada. Això diuen els tècnics. Però el debat està obert i les evidències en estes dos primeres jornades així ho confirmen. Dos triomfs de l'equip de Vinalesa, treballats però de molt de valor i dos derrotes de l'equip que lidera Soro III. Pot afirmar-se, amb tota la raó, que quasi mai va guanyar la Lliga l'equip que en principi pareixia més fort. Davallades de forma, potser lesions, o falta d'inspiració en una partida decisiva, poden trencar els pronòstics però a l'hora de començar el torneig les forces entre les grans figures no pareixen degudament compensades. Així és que esperem a comprovar si el teòricament exposat es confirma en la realitat.

El que ningú pot negar és que necessita la pilota, també la del segle XXI, com la del XVIII, XIX i XX de grans figures referencials. Figures que s'enfronten amb èxit als reptes més complicats, allò del «más difícil todavía». Figures unànimement indiscutibles com ho van ser Quart, Juliet, Rovellet, Eusebio o Genovés. També Álvaro, que va guanyar una Lliga acompanyat d'un punter. Quan algú afirma si eixa suposada protecció al campió no serà perjudicial per al propi campió no pretén menysprear a ningú, sinó reforçar la necessitat que eixe campió engrandisca la seua llegenda. I als aficionats el reconéixer una figura per a una època. Caldrà esperar a l'Individual per a gaudir d'eixa sensació.

Eixe impacte emocional de disfrutar amb el repte més difícil es trasllada en esta competició cap a les evolucions de De la Vega, que ahir, de nou, va deixar la seua firma a Benidorm derrotant per 50 a 60 a la formació local: Pere Roc, Santi i Monrabal. Com és de lògica, el d'Almussafes, que debuta, està molt ben abrigat amb Félix i Nacho però té molt mèrit que un jugador que fa mesos no tenia clar si es prenia seriosament o no el ser professional, captive com hui captiva.