Joc de trios dissabte passat al trinquet de Pelayo entre les formacions de Genovés II, Jesús de Silla i Carlos, enfaixats en roig, contra Fageca, Javi de Massalfassar i Álvaro, l'equip blau que acabà enduent-se la millor part de la mà de Fageca, que va signar una d'aquelles partides amb segell propi com no feia temps que li havíem vist. Segur, vistós, efectiu, mostrà uns números impol·luts durant tot l'enfrontament que el portaren a una victòria de prestigi davant Genovés II per 60-45.

La partida havia començat confusa, sense un dominador clar, temptejant els quinzes i les possibilitats. Les provatures venien des del dau, esmolant les mans i ajustant la caiguda d'escala. La igualada a 20 va descordar les hostilitats en una anada i vinguda de pilotades en què Genovés i Fageca posaren el bo i millor d'una vesprada de constrastos en el marcador. Si els blaus aconseguiren fer dos jocs seguits, 20-30, els rojos contestaren amb un parcial seguit de quatre jocs, 30-40.

Els daltabaixos feien trontollar les travesses. Cap dels dos mitgers aconseguia dir la seua, sobretot Javi, que va dubtar molt en la primera part de la partida: no acabava de trobar el seu bot de braç. Genovés i Jesús tiraven d'ofici, espentant i mantenint en tensió l'equip roig front a un Fageca que hagué d'assumir les regnes del seu equip després d'un parcial que malbaratava les opcions blaves, guanyant els quinzes i els duels particulars. Un dau de bella factura, coneixedor dels secrets arran de corda, pràctic en el rebot, resolutiu en la caiguda d'escala, Fageca s'afanyava en la remuntada i encomanava els seus companys de l'esperit guanyador.

Amb la igualada a 40, Fageca se sentí l'amo de la partida. Sense errades forçades, curós dels detalls, perseguidor del quinze, va enfilar la victòria amb l'ajuda de Javi, reconciliat amb el seu joc habitual, i Alvaro, que sumava quinze rere quinze darrere la corda contra un equip roig que no encertava a entendre la devallada de joc que estava patint.

Encara però, tingueren l'ocasió de fer un altre joc, més per demèrit del contrari que per mèrits propis. Amb tot, la victòria final del trio blau resultà inapel·lable.

Fageca va recordar el seu millor temps amb una partida seriosa, treballada, de factura classica, amb aquell colp de carxot que tants èxits li ha donat al llarg de la seua carrera esportiva.