El Trinquet El Zurdo, a Bellreguard, acull a partir de les 11,30 hores la gran final de la Lliga Bankia de Raspall. Moltó, Josep i Lorja mesuren les seues forces davant de Sergio, Seve i Ricardet en una partida que es presenta sense un clar favorit encara que un de les restes siga l'actual campió individual, eixe pilotari de potent traure, bones mans i perfecta preparació física que respon al nom de Moltó i és natural de la xicoteta població de Barxeta. L'equip que capitaneja ha derrotat en semifinals, no sense patiments a l'encapçalat per un altre artista de l'especialitat com Marrahí. Quan es tracta d'una final, tot està en l'aire i qualsevol pot guanyar. L'única cosa certa és que el trinquet estarà ple i que el raspall tornarà a viure una de les seues festes més esperades.
Té l'afició a este especialitat un tret que la caracteritza: la seua fidelitat militant a la causa de la dignificació d'esta modalitat de la pilota valenciana. Fidelitat militant que ha aconseguit guanyar espais territorials i sentimentals. No hi ha escola de pilota, de qualsevol comarca valenciana, que no incloga com obligatòria la seua pràctica per a les edats més primerenques, per allò de que un xiquet o xiqueta de poca edat, posem set o huit anys, és incapaç de superar el mur d'una corda central en el procés d'aprenentatge i pràctica en el joc directe. I en eixa edat primerenca és quan s'assenten en l'ànima els afectes. I des de l'afecte s'arriba a la passió. D'ací que s'estenga la seua pràctica, entre xiquets i jóvens.
La final d'este matí a Bellreguard serà una nova prova d'eixa vitalitat en expansió del Raspall. Es juga en el trinquet que dirigix la saga dels Peris, la mateixa que a mitjan anys cinquanta va decidir alçar el trinquet de Gandia, refugi que va ser en els anys seixanta i setanta dels últims del Raspall, quan pareixia que esta modalitat estava condemnada a desaparéixer. Gràcies a esta família, que la va sostindre contra tots els inconvenients, va poder mantindre's la versió professionalitzada de l'especialitat. No podem oblidar-nos d'altres places importants com les d'Oliva, Simat, Tavernes o Pedreguer...
La final de hui és una de les dos partides més atractives de l'any. Ho és per la importància del títol en joc, el més volgut de les competicions per equips. I ho és pel que significa de dignificació del Joc de Pilota en una de les seues més belles especialitats.
