Partida descolorida, tènue, sense profunditat, la que vàrem presenciar ahir al trinquet de Pelayo en què les úniques notes de color isqueren de la mà de Puchol II. Roig sobre blau, el de Vinalesa va puntejar els quinzes més brillants de la vesprada contra un trio, comandat per Jose Salvador, Natxo de Beniparrell i Carlos del Genovés, que en cap moment tingué la claredat necessària per fer front al campió individual i Bueno de Meliana: en 60-35 s'apagava el lluminós final.
La partida va ser dominada de dalt avall per la parella des de la ferida inicial. Tot i que la càtedra feia bo allò del trio a Pelayo, els rojos de seguida van prendre posicions i en un tres i no res, amb quatre pilotades fetes per dalt corda com aquell que diu, agafaren el primer avantatge de dos jocs. En el trio, solament Jose Salvador donava senyals de competir. El de Quart de les Valls arribava a Pelayo en partida de dissabte a fer nom i ausaes que en va fer. Seues van ser les jugades que permeteren al trio mantindre les esperances fins la igualada a 30. Des del dau i des del rebot, Jose Salvador no feia sinó alegrar el to per vore si Natxo, en plena digestió dels últims èxits, i Carlos aconseguien de posar en dubte la supremacia roja. Ni de bon tros. Amb la igualada a 30, la partida semblava que volia agafar volada, prendre entitat, donar continuïtat als quinzes per enganxar a un públic que tingué poques oportunitats d'exalçar-se, però no fou així. Solament algunes pilotades d'esquerra a colp al bot de Bueno a la feta de dau de Jose Salvador animaren tímidament les exclamacions. A partir d'este moment, la parella començà a emmarcar les seues jugades sense donar oportunitat al trio, molt desllavassat a mitjan partida.
El 55-30 al marcador donava mostra dels mèrits de cadascú. Foren jocs ràpids, amb poca història, en què Puchol II s'encarregà d'aplomar el pols per deixar anar les millors pinzellades de la partida en un retaule d'atonia general. La primor dels seus colps, ben contestats per Jose Salvador fins a l'últim moment, l'elegància amb que disposa allò que vol fer, fou l'únic al·licient d'una vesprada pensada en ocre i que ell va mirar d'acolorir.
